"Veniu a un lloc despoblat i descanseu una mica" (Mc 6,31)

6 Juliol 2008 

Al llarg dels mesos d’estiu molts de nosaltres gaudirem d’uns dies de vacances. Uns aniran a llocs turístics de muntanya o platja; d’altres tornaran als pobles per trobar-se amb els seus. Temps de vacances; temps per reposar. Déu mateix va descansar en crear l’univers. Recordem al planificar les vacances que “tot fidel és invitat a descansar, no solament com Deu ha descansat, sinó a descansar en el Senyor” (DD 16). Res no ens renova tant com la trobada serena amb Déu: en la freqüència dels sagraments, en la pregària, en la lectura de la Bíblia, en el temps dedicat al proïsme, el contacte amb la natura, l’oportunitat de cultivar l’harmonia familiar, les bones lectures i sanes activitats recreatives. Un temps idoni per afavorir l’apropament a Deu, en qui trobem el nostre descans més profund i enriquidor. 

Recordem algunes al·lusions de Joan Pau II a les vacances: “Jesús va dir als apòstols que tornaven de la seva missió: “Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica” (Mc 6,31)”. Crist coneix bé la necessitat humana del sa descans físic i espiritual. En la nostra societat frenètica i competitiva, on predomina la lògica de la producció i del lucre de vegades en detriment de la persona, és primordial donar-se temps per recuperar el necessari equilibri interior. Un equilibri que trobem en la contemplació i l’escolta de Déu. “Les vacances ens permeten, sobre tot, dedicar temps a l’activitat espiritual, a la meditació i a la pregària” (Àngelus 4-07-2003). “El drama de la cultura actual es la manca d’interioritat, l’absència de contemplació. Sense interioritat a la cultura li manquen entranyes, és com un cos que no ha trobat encara la seva ànima. De què és capaç la humanitat sense interioritat?, malauradament coneixem molt bé la resposta. Quan manca l’esperit contemplatiu no es defensa la vida i es degenera tot lo humà. Sense interioritat l’home modern posa en perill la seva pròpia integritat” (Madrid 2003).  

Les vacances no han de ser un abandó de la nostra pràctica religiosa, sinó tot el contrari, un temps que doni espai per la contemplació; l’escolta de Déu en el silenci; la pregària íntima i en família; la lectura espiritual; la meditació; la reflexió... Al mar o a la muntanya, a l’alba i a la posta del sol... La natura ens parla de Déu i pregona les obres del seu amor.  

Vull saludar als qui visitaran la nostra Diòcesi en aquests mesos. I molt especialment als diocesans que per diversos motius es veuran obligats a quedar-se a casa, per ells o per solidaritat amb els seus. Que no els manqui el nostre record davant el Senyor.

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida