“Prengué el Pa, digué la benedicció, el partí i els el donava” (Lc 24,30)

4 Maig 2008 

Aquests diumenges molts nens i nenes reben per primera vegada l’Eucaristia. Serà la seva Primera Comunió. Després del camí recorregut en la seva formació catequètica, la celebració de la festa de la Primera Comunió tal com es fa produeix, en més de un, moltes perplexitats. En realitat, som els adults els qui hem fet de la Primera Comunió una festa complicada, i en molts casos una introducció al consumisme amb despeses desmesurades. Als ulls de petits i grans l’experiència religiosa d’aquest sagrament queda amagada per moltes coses superficials. Però el més greu és que proposar una forma de celebració familiar i eclesial pròpia d’aquesta festa, és predicar en el desert.

A pesar de tot, cal tornar a proposar novament una celebració de la Primera Eucaristia marcada pel seu sentit religiós i humà. Si l’Església proposa als nens participar de l’Eucaristia és perquè creu en les seves possibilitats de fe i de creixement, en la seva dignitat. Però sobre tot, és perquè sap que ser cristià és recórrer un camí, és participar d’una experiència de vida d’amistat amb Jesús que té en la comunitat cristiana el seu ambient vital. No es convida als nens a participar de l’Eucaristia perquè siguin cristians plenament formats, sinó perquè són estimats de Jesús i també ells estan cridats a créixer i participar de la taula, de la Paraula i de l’Eucaristia, en la que el Senyor ressuscitat alimenta la vida dels cristians.

El Papa Benet XVI, en una trobada amb els nens de Primera Comunió, els convidava a descobrir el significat d’aquest esdeveniment que acompanyarà sempre la seva vida cristiana: “nosaltres, com a persones humanes, no sols tenim un cos sinó també una ànima; som persones que pensem, persones amb voluntat i intel·ligència, que hem d’alimentar també l’esperit, l’ànima, per poder arribar realment a madurar. Si Jesús diu “Jo sóc el Pa de Vida”, vol dir que Jesús mateix és l’aliment de la nostra ànima, de l’home interior... Jesús ens alimenta perquè arribem a ser realment persones madures i perquè la nostra vida sigui bona”.

Tot això hauria d’estar molt present en la consciència de les famílies que presenten els seus fills per rebre la Primera Comunió, així com els van presentar un dia a l’Església perquè fossin batejats. Això demana seguir un camí de preparació amb els catequistes, amb el conjunt de la comunitat parroquial. Un esdeveniment que mereix ser celebrat, però d’una forma equilibrada, sense disminuir el seu sentit veritable, intentant viure’l d’una manera més familiar, dintre dels vincles que uneixen tots els cristians com a família de Déu, és a dir, al si de la comunitat parroquial. 

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida