|
“No us espanteu, Jesús de Natzaret, el Crucificat, ha Ressuscitat, no és aquí” (Mc 16,6) 23 Març 2008 Avui és PASQUA. Els cristians celebrem la nostra gran festa: Jesús, el Crucificat, ha ressuscitat i està entre nosaltres. El ciri pasqual, la “Llum de Crist”, gran i ornat, encès i col·locat ben visible a l’altar és la seva representació misteriosa entre nosaltres. Manifestem la joia amb el cant de l’al·leluia. Aquest fou el missatge joiós del tercer dia: “Realment el Senyor ha ressuscitat” (Lc 24,34). “Avui és el dia que venç el Senyor, alegrem-nos-en i celebrem-lo” (Sl 118,24). Sense la Resurrecció de res no hagués servit la seva Encarnació i Mort. I sense la Resurrecció “la nostra fe és buida i il·lusòria i som els qui fem més llàstima de tots els homes” (1Cor 15,14-19) De què ens serviria la pregària, les renúncies, el servei, l’amor, les celebracions? Serviria de res el nostre testimoniatge? Ara és ferma la nostra esperança. Avui celebrem la gran noticia que durant quasi 2000 anys l’Església, nosaltres els cristians, hem proclamat i viscut: és Pasqua, Crist ha ressuscitat. Quan ens manca l’esperança, ens trobem davant les mateixes preguntes que aquell dia es van sentir vora el sepulcre: “qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre?” (Mc 16,3); “perquè busqueu entre els morts aquell que és viu?” (Lc 24,5). Estem tan acomodats que quan un entrebanc -por a enfrontar-nos amb el malestar, amb els atacs a la nostra fe- ens preguntem “qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre?” I ens oblidem que tot ha estat vençut per Crist ressuscitat. De vegades busquem la solució als nostres problemes en programes mancats de vida. No vivim l’alegria del sepulcre buit. Però sabem que Crist, ressuscitant ho ha vençut tot, i és possible una nova vida: la vida de Crist Ressuscitat. És aquest Crist qui ens diu que hem d’anunciar allò que hem vist i que Ell ens ha mostrat. Perquè Crist viu, nosaltres podem viure estimant, treballar per un món nou, reconstruir la fraternitat, fer present el seu amor, viure l’esperança pasqual, creure en la vida humana, la dignitat de cada persona, la família cristiana. Cal anar allà on faci falta i anunciar que Crist viu, que està present en la nostra vida, que dirigeix l’Església, que està al nostre costat i ens diu: “no tingueu por”. Recordem que cada dia, especialment el diumenge, el Senyor ressuscitat es fa present enmig nostre en la celebració de l’Eucaristia. Així es compleixen les seves promeses. Camina entre nosaltres fis a la fi del món. Perquè Aquell que va passar per la vida fent el bé, i la va entregar fins a la mort en Creu, ha ressuscitat i ens ha reunit per fer de nosaltres un poble que proclami les seves meravelles: l’esperança que no defrauda. X Javier Salinas Viñals, Bisbe de Tortosa Administrador Apostòlic de Lleida |