“Beneit el qui ve en nom del Senyor” (Lc 19,38)

16 Març 2008

Potser les palmes i rames de llorer o d’olivera a mans dels nens, amb vestits d’estrena, no ens fan viure el sentit de la celebració litúrgica del Diumenge de Rams, inici de la Setmana Gran per als cristians, la Setmana Santa. L’entrada triomfal de Crist a Jerusalem i el Sant Sopar la tarda del Dijous Sant, són el preludi del Tridu Pasqual: Divendres Sant, record de la passió i mort de Jesús; Dissabte Sant, la Vetlla Pasqual; Diumenge, la Pasqua de Resurrecció. Potser la propaganda turística fa passar per alt el sentit sagrat d’aquest dies que alguns aprofiten per fer “vacances de primavera”, com en diuen. 

Per a un cristià la Setmana Santa és un temps intens. És el final del drama de Jesús. Ell va encaminar tota la seva vida a aquest final de mort en Creu i Resurrecció per salvar-nos. Aquesta Setmana ha de ser un temps dedicat a Déu. Podem aprofitar aquests dies per al descans, desplaçar-nos als nostres pobles o visitar els familiars. Però, allà on siguem, no podem oblidar-nos del que celebrem. Participem de les celebracions litúrgiques de la parròquia més propera, de les processons. La corrent social predominant avui intenta arrossegar-nos en direcció contrària a la religió i a tot allò transcendent. Deixar-nos dur per aquesta corrent és oblidar qui som i d’on venim. La Setmana Santa, per a un cristià, no és un fet social, sinó quelcom tan profund com la pròpia fe. Som seguidors de Jesús; acompanyem el seu dolor en la Passió i compartim el goig de la seva Resurrecció. És des d’aquesta realitat d’on cal valorar el significat de les manifestacions processionals que hem heretat dels nostres avantpassats. Siguem conseqüents amb aquestes tradicions que recorden el fet de la nostra salvació i les nostres arrels. 

“Beneït sigui el qui ve en nom de Déu”. Ell va assumir plenament les conseqüències de la Encarnació. Oferint la vida en la Creu dóna una lliçó que hem d’aprendre per viure, com Ell, estimant sense buscar cap més recompensa que sentir-nos estimats per Ell, puix som els destinataris del seu sacrifici; en la seva vida hi era la nostra vida. Això celebrem en la Setmana Santa. 

Aquella entrada a Jerusalem entre clams i catifes va molestar les autoritats. Avui també molesta el clam dels seus seguidors contra el mal, l’odi, la mentida... Però Jesús diu: “si aquests callen, cridaran les pedres” (Lc 19,40). Avui comencem la Setmana Santa. Comencem la nostra passió seguint fermament al Mestre agafats a la creu del do de nosaltres per complir el projecte salvador de Déu Pare.

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida