“Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli” (Mc 1,15)

10 Febrer 2008 

  En la litúrgia del dimecres de Cendra, porta de la Quaresma, apareix la paraula “conversió”. La mateixa que Jesús va utilitzar per començar la seva vida pública; fou el seu programa. Aquests dies tots els mitjans de comunicació ens parlaran dels diferents programes electorals dels diversos partits polítics. Tots ells plens de promeses i de camins per assolir-les. Doncs bé, també Jesús ens presenta avui el seu programa i els camins per assolir-lo. El seu programa no fou una guerra santa contra els pagans, sinó tota una revolució adreçada als “bons” d’aquells temps, els escribes i fariseus, i avui adreçada a nosaltres. Quan ens imposin la cendra se’ns recordarà: “convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. Jesús no vol que pensem ara en els atacs que l’Església rep de tantes maneres. És l’hora de pensar en nosaltres: qui som?, com som?; com hem de ser? Un programa ben fàcil, i més curt no pot ser: seguir-lo renunciant a tot allò que s’oposa a Ell i deixar-nos evangelitzar per revestir-nos de la seva Paraula. 

Jesús ens proposa una revolució interna: una conversió que exigeix un canvi radical en la nostra vida cristiana. Una conversió que duu a destruir i construir alhora. Convertir-se és despullar-se dels plantejaments amb els quals gosem justificar les nostres mediocritats, és sortir de l’actitud d’indiferència davant la crida de Déu que es concreta en les persones que ens envolten i en els esdeveniments. La conversió comporta descentrar-se d'un mateix per centrar-se en Crist, en Qui descobrim la novetat del Regne. Per això la vertadera conversió duu a deixar-nos evangelitzar, a creure en l’Evangeli i viure el seus valors: l’amor, el perdó, la pobresa, les benaurances. Tots ells fonament de la nostra vida. La conversió duu a l’Evangeli, i l’Evangeli dinamitza la vertadera conversió. 

Els camins proposats són: la pregària per unir-nos amb Déu; el sacrifici com aprenentatge de l’autodomini i de l’austeritat; i l’almoina, no solsament com un signe de solidaritat, sinó com a despreniment. Sobre la pregària, escola d’esperança, el Papa Benet ens diu en la seva Encíclica “Spe salvi”: “Un lloc primer i essencial és la pregària. Quan ja ningú no m’escolta, Déu encara ho fa. Quan ja no puc parlar amb ningú, ni invocar ningú, sempre puc parlar amb Déu. Si ja no hi ha ningú que pugui ajudar-me Ell pot ajudar-me. Qui resa mai no està totalment sol”. 

Tres camins que no estan de moda però que són necessaris per fer de la nostra vida una pasqua. Perquè la quaresma és camí pasqual: un camí per ressuscitar com Jesús. 

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida