Mares sanes: dret i esperança

3 Febrer 2008 

 Un altre any ens trobem davant la campanya de “Mans Unides”. Per als cristians aquesta és una acció de gran abast a favor del desenvolupament que ajudi a superar la fam al món. L’Església, conscient que aquest és el problema sagnant que té avui el nostre món, ha confiat a Mans Unides aquesta missió. Ella aporta les eines que fan possible dur endavant projectes de promoció: millora de l’agricultura; capacitació de la població infantil i adulta; dignificació de la condició de la dona i la seva preparació per a la vida familiar i professional; promoció de la salut i prevenció de malalties; responsabilització de la població nativa per tal d’aconseguir una major qualitat de vida. La campanya d’enguany està adreçada a la dona. El seu eslògan és: MARES SANES: DRET I ESPERANÇA. 

La Declaració Universal dels Drets Humans marca les pautes indispensables per a una vida digna. Uns drets que encara no han arribat a les dones del tercer món. Per això Mans Unides, alhora que proclama la igualtat radical de tots els éssers humans, fills de Déu, denuncia les desigualtats a l’hora de gaudir dels drets bàsics fonamentats. No oblidem que la realitat de l’home i la dona com “imatge de Déu” abasta la totalitat de l’ésser, qui participa íntegrament d’aquesta condició privilegiada de ser fill de Déu. 

La dona del Tercer Món és l’esperança d’un món millor. El paper de la dona és fonamental per transformar els mals dels països pobres. Al revaloritzar el seu rol s’està engendrant una nova generació. El Papa Benet ens ha dit en la seva Encíclica “Spe salvi”: “el sofriment i els turments són terribles i gairebé insuportables. Això no obstant, ha sorgit l’estrella de l’esperança, l’àncora del cor arriba fins al tron de Déu. No es deslliga el mal de l’home, sinó que el patiment, sense deixar de ser-ho, esdevé malgrat tot un cant de lloança. La grandesa de la humanitat està determinada essencialment per la seva reacció davant el sofriment i amb el qui sofreix. Una societat que no contribueix a sobreportar el sofriment és una societat cruel i inhumana”. Mans Unides, enguany ens convoca a centrar tota aquesta perspectiva en l’atenció i promoció de la dona com a camí fonamental perquè el món tingui un rostre més humà, perquè les noves generacions trobin bona acollida i nous impulsos per créixer en totes les dimensions de la seva existència. 

És una acció difícil; un gran repte. La Beata Teresa de Calcuta diu que “quan s’està en el túnel de totes les obscuritats, solament hi ha dues alternatives: o maleir o encendre una llum”. La tasca dels cristians és precisament il·luminar i redescobrir l’optimisme i l’esperança.

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida