“Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra” (Is. 2,4)

20 Gener 2008 

La construcció de la pau constitueix la fita més desitjada per tots els homes en el nostre temps. És una qüestió que a tots preocupa i interessa, com es manifesta diàriament en l’opinió pública. Però la qüestió està en la forma d’entendre la pau, com a bé de la persona i de la societat. En ocasions es percep una visió de la pau que s’esgota en un sentiment superficial de tranquil·litat o una disposició a acceptar-la a qualsevol preu, sense salvaguardar allò que és just i verdader.

L'Església inicia l’any convidant a pregar per la pau. Enguany la seva pregària s’ha centrat en la “família humana, comunitat de pau”. Al nostre calendari civil també es dedica en aquest mes de gener una jornada en memòria de Mahatma Gandhi, especialment a l’escola, per recordar a tots aquest valor fonamental que ha d’orientar els nostres esforços. Els cristians creiem que la pau és responsabilitat nostra, però també és un do de Déu, perquè Ell és la font de tot bé, i, al crear-nos a imatge seva, ens crida a viure en comunió amb Ell i amb els altres, és a dir, a ser constructors de la seva pau. 

No obstant això, la pau, com la voluntat humana, és un bé fràgil. D’aquí la necessitat de trobar nous motius i forces perquè sigui una meta possible. Un cristià sap que Crist és “la nostra pau”. Units a Ell i seguint les seves petjades és possible realitzar aquesta gran obra que respon a l’aspiració més profunda del cor humà. En aquest sentit, la fe cristiana té un paper essencial per suscitar gestos de pau i consolidar les seves exigències. La confiança en Déu misericordiós i compassiu que ens crida a la fraternitat; la confiança en els homes i dones, gràcies a la imatge de Déu impresa en tots; l’esforç concret per acollir i no desentendre’ns de les ferides humanes, constitueixen elements fonamentals en el camí de la construcció de la pau.  

El Beat Joan XXIII va indicar quatre exigències o pilars sobre els que s’edifica la pau: la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat. La veritat -va dir- serà fonament de la pau quan cada individu prengui consciència, més que dels propis drets, també dels propis deures amb els altres. La justícia edificarà la pau quan cadascú respecti concretament els drets aliens. L’amor serà ferment de pau quan la gent senti les necessitats dels altres com a pròpies i comparteixi amb ells el que posseeix, començant pels valors de l’esperit. Finalment, la llibertat alimentarà la pau i la farà fructificar quan, en l’elecció dels mitjans per assolir-la, els individus es guien per la raó i assumeixin amb valentia la responsabilitat de les pròpies accions (Cf. Joan Pau II, Missatge Mundial de la Pau, 2003).  

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida