“En els fills, el Senyor fa l’elogi del Pare i sentencia a favor de la mare” (Sir 3,2)

30 Desembre 2007 

Avui, dia en que celebrem la festa de la Sagrada Família, donem gràcies a Déu per la família de Natzaret, i a la seva llum, per les nostres famílies. Demanem al Senyor que l’exemple de la Sagrada Família continue provocant en tots el compromís de viure ben units, de fer de les nostres famílies petites esglésies on aprendre a viure totes les dimensions humanes i cristianes de la nostra existència.  

Són moltes les famílies que s’han inspirat en aquest estil familiar. Pensem un moment: on hem aprés a pregar? quan i on varem començar a creure en Déu, en Jesucrist? i a invocar la Mare de Déu? on varem aprendre a viure com a cristians, en el respecte i l’estima als altres? La gran majoria de nosaltres som Església gràcies a l’església domèstica que formaren els nostres avantpassats. Llars que intentaven viure la misericòrdia, bondat, dolcesa, humilitat, comprensió, fidelitat, treball i pregària que la llar de Natzaret. I quan quelcom fallava ho suportaven plegats; vivien el perdó mutu com una manera de recomençar perquè creien que l’amor sempre és possible. Una manera d’entendre la vida que fructificava en una actitud de confiança en la Providència de Déu, d’agraïment i alegria, d’esforç per promoure la mútua educació i aquella que naix del contacte amb la Paraula i la cultura.  

Aquest era el model que il·luminava la vida familiar, tot i les dificultats que es donen en qualsevol realització humana. Un model acceptat per una gran majoria i recolzat de moltes formes, de manera que arribà a constituir una convicció capaç de sostenir la unitat de molts matrimonis i famílies. Avui les coses han canviat. La legislació vigent al respecte no només manifesta un reconeixement dels canvis produïts, sinó també una voluntat de promoure formes de família que fan augurar una societat futura mancada de coherència i equilibri, allunyada de l’humanisme inspirat en l’Evangeli. Aquí està una legalització civil que, des del punt de vista de l’experiència cristiana, no afavorirà el futur de la família i de la vida.  

Davant aquesta situació, els cristians no podem deixar de mantenir una actitud de respecte i comprensió alhora davant la història de cada persona. Però no renunciem al testimoni humil i concret d’una vida familiar segons l’Evangeli: viure l‘amor amb fidelitat; saber perdonar; transmetre la fe als fills; conviure amb il·lusió i esperança. Això que vivim, proclamem-ho amb goig perquè aquest tipus de família ha estat el fonament de la nostra societat; el natural instrument per a la transmissió de la vida, la educació dels fills i la seva formació en els valors; un camí per aprendre a conviure i disposar-se a compartir amb els demés. I per a un cristià, una església domèstica.  

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida