“La Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria” (Jn 1,14)

23 Desembre 2007   

El nostre món, tant capficat en gaudir de cada minut del temps que fuig sense parar, ¿s’haurà assabentat de la gran novetat que anuncia el Nadal? Any rere any, a cop d’ull, Nadal sembla ser només una excusa per fer festa, per oblidar-se per uns dies dels problemes o de la quotidianitat i la rutina. En general, la manera de viure el Nadal reflecteix la manca d’esperança del nostre món. L’arbre il·luminat, símbol de la Llum que Déu irradia fins a nosaltres, s’ha convertit de fet en un mitjà de publicitat. Es percep un increment de vulgaritat i d’indiferència. Què lluny del significat religiós del Nadal, de la realització de la gran esperança que celebra aquesta festa. 

Nadal recorda que “s’ha manifestat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes” (Tt 3,4). Molts homes i dones de bona voluntat fan d’aquesta festa una ocasió per gaudir més intensament de la família i de l’amitat, per compartir més temps amb els qui estimen. Així, el Nadal resulta una festa familiar com a símbol noble i valuós de la fraternitat envers els germans, tant els qui tenim a prop com els qui estan lluny, fins i tot dels qui no coneixem ni coneixerem mai però sabem que sofreixen. Els cristians, però, anem més enllà: celebrem el naixement de Jesús, que ens ve a través de la Verge Maria; Déu mateix que es fa home. Aquest fet ho canvia tot. Per això, si s’accepta que Déu ve al nostre encontre en Jesús, l’alegria, els regals d’aquestes festes esdevenen signe de l’únic gran regal, de la realitat més novedosa: Déu ens dóna al seu Fill perquè, per la seva gràcia, arribem a ser fills de Déu. 

Des d’aquesta perspectiva, per a un cristià la celebració del Nadal convida a una nova forma de viure els esdeveniments de la nostra vida. “Amb la seva encarnació, el Fill de Déu, d’alguna manera, va unir-se a cada home” (GS,22,2)Això vol dir que el camí de l’home és el camí de Déu. Entre el cel i la terra ja no hi ha una distància insalvable. El cel, com la llavor soterrada sota la terra coberta de neu, ja està creixent entre nosaltres. Nadal és la Bona Nova que proclama que l’home, que ha d’afrontar la seva vida amb responsabilitat, ja mai no estarà sol en el seu camí perquè Déu ha vingut a restar amb nosaltres per sempre més. Com ens recordava Sant Ireneu de Lió, “el Verb de Déu ha habitat dintre de l’home i s’ha fet fill de l’home per acostumar l’home a trobar Déu i acostumar Déu a habitar en l’home, segons el designi benvolent del Pare” (Adv. Haer, 3,20). Nadal és la gran sorpresa: “El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat”(Jn 1,14). 

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida