Aquest diumenge es celebra a Roma un esdeveniment de gran significat per a les nostres diòcesis: la declaració solemne del martiri de 498 religiosos i religioses que van confessar la fe fins a donar la vida. D'entre ells, vuit són fills de la diòcesi de Lleida. L'Església proclama que en ells s’ha complit la paraula del Senyor: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit”(Mt 5,12).

Per a tot cristià el martiri és un do, una possibilitat que no es recolza només en la fortalesa humana sinó que té la seva arrel i impuls en la fe en el Déu Viu. L'Església ho manifesta quan diu: “així feu que en el martiri, la força es manifesti en la feblesa i que el dèbil sigui fort a donar testimoni, per Crist Senyor nostre”. El màrtir dóna la seva vida, no en destrueix cap; dóna una resposta lliure en un moment què se li exigeix una decisió. El martiri no és contra ningú sinó la resposta radical de qui accepta el testimoni i la paraula dels apòstols: “Cal obeir Déu abans que els homes”(Ac 5,29).

A pesar del valor d’aquests testimonis, i tenint en compte les circumstàncies que van viure d’enfrontament civil, alguns es pregunten sobre l’oportunitat de recordar-los avui. No podem romandre presoners del passat, sobretot quan aquest està marcat per l’horror. És necessària una “purificació de la memòria” per rellegir els esdeveniments passats amb sentiments nous, aprenent de les experiències patides i tenint sempre present que només l’amor construeix. Des d’aquesta perspectiva, el testimoni dels màrtirs ens mostra una confiança en Déu que els porta a abandonar-se en les seves mans i perdonar als qui els arranquen d’aquesta vida. D’aquí que l'Església els propose com a exemples de cristians que han consumat amb la seva entrega el camí de la fe.

Els màrtirs d’ahir i del nostre temps donen la vida, lliure i conscientment, en un acte suprem de caritat, per a testimoniar la seva fidelitat a Crist, a l'Evangeli i a l'Església. Recordar-los és també una invitació a invocar la seva intercessió perquè Déu ens concedeixi el do de la pau. La història és mestra de vida. Del nostre passat hem d’aprendre que només en el respecte mutu i en la recerca de la justícia, la llibertat, la veritat i l’amor, és possible edificar una societat en pau. Hi ha un temps per a cada cosa. Si ha hagut un temps per a sanar les ferides, ara estem en un temps per a reconèixer el testimoni de tots aquells que van ser fidels a Déu fins al do de la pròpia vida.

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida