“Pels seus fruits els coneixereu” (Mt 7,20)

14 Octubre 2007

Tots som sabedors del debat que està generant la posada en marxa de la nova matèria escolar “educació per a la ciutadania”. L'Església, a través dels seus pastors, ha mostrat els límits d’aquesta proposta, així com les contradiccions que genera respecte a la salvaguarda del dret a la llibertat religiosa de pares i alumnes. Al respecte, no es tracta de qüestionar l’existència d’una materia escolar dedicada a promoure l’educació en la convivència, a partir de les lleis i els valors que constitueixen la carta magna que com a societat ens orienta: la Constitució de 1978. Però el decret que regula l’esmentada ensenyança, i, tal com mostren els diferents textos escolars, provoca gran  preocupació perquè, en realitat, va més enllà de la “neutralitat ideològica” de l’escola pública, la qual cosa fa inviable la llibertat dels pares a un ensenyament per als seus fills d’acord amb les seves conviccions.  

Aquesta problemàtica provoca un debat sobre el paper de l’Estat en relació amb els drets dels ciutadans. En tot cas, la actual configuració de la educació per a la ciutadania no pot portar-nos a una actitud de confrontació global i sistemàtica amb les autoritats públiques. L'Església no té cap projecte polític ni pretén minar la legitimitat dels qui tenen la responsabilitat del govern. La seva missió no és promoure l’acció política, però sí il·luminar, amb el seu missatge i testimoni, l’èxit de drets tan fonamentals com és la llibertat religiosa o el dret dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions morals i religioses.

La crítica social és una dimensió interna de la pròpia experiència de la fe, però sempre en vistes a l’èxit del bé comú de la societat. Una fe sense capacitat per il·luminar els esdeveniments de la vida seria tan sols un mer sentiment sense conseqüències. No han d’estranyar-nos les dificultats que actualment experimentem, però tampoc hem de sobrevalorar-les de manera que ens sembli estar davant un conflicte insuperable. Com recordaven els Bisbes en un document dedicat a les orientacions morals davant la situació actual: “en una societat democràtica es poden desenvolupar idees o institucions contràries al cristianisme. Però aquest conflicte no és inevitable, ni té per què ser definitiu. Les diferències no tenen per què degenerar en conflictes. La grandesa de la democràcia consisteix a facilitar la convivència de persones i grups amb distintes maneres d’entendre les coses, amb igualtat de drets i en un clima de respecte i tolerància”. En aquest sentit, els cristians no podem romandre inactius quan estan en joc drets fonamentals. Hem de ser forts en aquesta hora i, després d’escoltar la paraula de L’Església, cadascú sota la seva pròpia responsabilitat, actuar per garantir la llibertat de la família en ordre a l’educació dels seus fills.. 

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida