“Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor”

16 Setembre 2007

Amb el mes de setembre reprenem els ritmes de vida, tant al treball com a la família, a l’escola, a l’Església. El desenvolupament de la vida cristiana també està afectat per les distintes situacions en què es realitza la nostra vida. Ara que comença setembre tornem a les programacions per orientar l’acció de les nostres comunitats parroquials. Però, a l’hora de fer plans, convé que no oblidem allò essencial en la fe. Al respecte, recordem les paraules, plenes de saviesa, que el Papa Joan Pau II, ens va adreçar a l’inici del nou mil·lenni: “no serà una fórmula el què ens salvarà, sinó una Persona, i la certesa que Ella ens infon: sóc amb vosaltres! No es tracta, doncs, d’inventar un nou programa. El programa ja existeix. És el de sempre, recollit per l’Evangeli i la tradició viva. Se centra, en definitiva, en Crist mateix, el qual cal conèixer, estimar i imitar...” (NMI, 29). 

Il·luminats per l’Evangeli del Crist i deixant-nos guiar per la inspiració del seu Esperit, hem de reprendre una vegada més el camí de l’acció evangelitzadora en un món canviant, que cerca noves respostes a les preguntes de sempre sobre el sentit de la vida, el perquè del mal, la possibilitat del perdó, la lluita per la justícia, el gran interrogant de la mort. L’Església diocesana vol impulsar nous camins, però serà impossible una renovació de l’anunci de la fe, un nou impuls d’apropament als demés, d’ajuda a les seves necessitats, sense una renovació interior dels cristians. Per això el nou curs pastoral insisteix sobre la necessitat d’una formació cristiana que dugui a viure la fe enmig del món. 

Som cristians i ciutadans alhora. No podem deixar de reconèixer la nostra solidaritat amb les alegries i les tristeses dels homes i dones que ens envolten. Nosaltres mateixos portem dins del cor tantes preguntes i també tantes temptacions que ens allunyen del seguiment del Crist. No podem oferir una fórmula màgica per afrontar la missió de viure amb dignitat i segons el projecte de Déu, però sabem que, units a Crist i arrelats cada vegada més en la família de Déu, que és l’Església, podrem trobar fortalesa en primer lloc, i també nous impulsos per mostrar que l’Evangeli humanitza i ens duu a una plenitud que creix ja en aquest món, però que arriba a una vida eterna.  

El nou curs pastoral demana de nosaltres unitat en l’acció; sentit profund de comunió eclesial; acollida mútua en les nostres diversitats; però, sobre tot, ens convoca a fer-nos propers als altres, és a dir, a oblidar-nos de nosaltres mateixos i fer de la nostra vida una imatge d’Aquell que es va fer proper a tots; a qui rés nostre li és estrany: Jesucrist, el Fill de Déu fet home, el Salvador, l’Home Nou.  

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida