“No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia” (Lc 1,30)

2 Setembre 2007

La devoció a la Mare de Déu està arrelada en la història i en la vida dels nostres pobles. Les ermites dedicades al seu culte són testimonis d’una presència espiritual arreu del territori que ens envolta. Durant l’estiu, molts fidels han visitat les ermites de la Mare de Déu dels seus pobles, per a tornar, ara, a la feina que els ocuparà fins a les pròximes vacances. 

Les tradicions populars en torn de la devoció a la Mare de Déu són com les empremtes dels sentiments i conviccions de les persones a través del temps. Les festes a Ella dedicades i els pelegrinatges als seus santuaris ens parlen de la història dels nostres pobles generació rere generació. Tradicions que ens inviten a renovar els vincles amb Maria a través del contagi religiós que s’experimenta en les seves grans festes. 

Entre nosaltres es fan realitat aquestes paraules que el papa Joan Pau II ens adreçà en la seva primera visita apostòlica a Espanya: “pertanyeu a una terra que va saber defensar sempre amb la fe, amb la ciència i la pietat les glòries de Maria: des de la seva concepció immaculada fins a la seva gloriosa assumpció en cos i ànima al cel, passant per la seva perpètua virginitat. No oblideu aquest tret que us caracteritza. Mentre sigui aquest el vostre distintiu no teniu res a témer” (novembre de 1982).  

A la llum d’aquesta realitat es comprèn que cada poble tingui especial cura de les seves advocacions a la Mare de Déu; que moltes persones identifiquen la seva pertinença eclesial amb una determinada festa de la Mare de Déu. Els nostres pobles s’han vestit de festa durant aquest estiu per honorar Maria; i continuaran fent-ho en aquest mes de setembre. Són oportunitats per renovar vincles humans i religiosos; vincles necessaris en un món en què moltes vegades tenim la sensació de caminar perduts, desorientats davant la multitud d’informació i situacions; davant la soledat en què sovint afrontem els grans reptes humans. Pregant a Maria podem sentir la proximitat de Déu, i, amb Ella, la proximitat dels germans. L’entusiasme de les celebracions en torn a la Mare de Déu expressa el desig de festa que existeix al nostre cor, i, sobretot, el desig de companyia, de saber que som importants per a algú i que no estarem sols. Justament la fe en Déu, on ens duu constantment la devoció a la Verge Maria, constitueix la possibilitat de viure amb alegria els esdeveniments i d’afrontar sense desesperació els entrebancs. Perquè ens sabem en mans d'Algú més gran. Ell no ens buida de la nostra pròpia responsabilitat, ni del dolor i l’alegria que de vegades comporta. Però ens dóna la certesa que, d’allò que vivim des de l’amor, res no es perdrà. Tot i que sembli efímer i feble, romandrà per sempre.  

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida