“Només tu, Senyor, em fas reposar segur” (Sl 4,9)

19 Agost 2007 

La nostra vida està teixida d’alegries i de tristeses, de contrarietats i de petites o grans victòries. I ara que som en temps d’estiu, podem reservar alguna estona per revisar com ens ha anat aquest curs pastoral. En aquest exercici demanem-li al Senyor que ens ajudi a veure les nostres vides des de la perspectiva –per què no?- del bon humor.

En realitat l’humorisme és propi d’aquell que ha superat una visió de la vida centrada només en ell mateix, i que sap apreciar amb realisme allò que ell és, tolerant també la percepció de la pròpia negativitat; més encara, acollint-la amb pau. Con deia un autor, “la defensa de l’humorisme protegeix l’estima, perquè permet al subjecte de no prendre’s massa seriosament… de resituar les pròpies febleses sense fer-ne una tragèdia; i probablement, també de no descarregar-les sobre els altres” (A. Cencini).

Des d’una perspectiva cristiana l’humorisme dels sants és una virtut arrelada en la humilitat, que porta a acceptar les realitats humanes en totes les seves dimensions, i a saber que, en tots els nostres camins, per més dificultats que tinguem, és el Senyor qui està present i ens ajuda a anar endavant. Qui té el sentit de l’humor veu les coses, mira la vida en la seva mescla de blanc i negre, però sense perdre la calma, perquè confia en la Providència de Déu. Més encara, com recordava sant Francesc de Sales, gran mestre del bon humor cristià, “el qui és de debò humil no pensa mai que li facin un tort”. També sant Thomas More ens convida a demanar en la pregària el sentit cristià de l’humor: “Vulgues donar-me, Senyor, una ànima que no sàpiga què és l’avorriment, que no conegui la murmuració, els sospirs ni les queixes; i no permetis que em preocupi massa al voltant d’allò que impera i que s’anomena “jo”. Senyor, concedeix-me el sentit de l’humor; concedeix-me la gràcia d’entendre-m’hi amb les bromes, perquè pugui gaudir en aquesta vida una mica de felicitat i pugui aleshores donar-la als altres. Amén”.

El sentit de l’humor ha d’amarar la vida i les paraules del cristià. És molt necessari, especialment per aquells que han d’exercir la responsabilitat al si de la família, de l’empresa, de la vida pública i de l’Església. Moltes vegades es munten grans tempestes per coses que no tenen fonament, i cal mirar-les amb distància i sense amargor. És aquesta distància amable la que fa possible afrontar els problemes reals, no aquells que altres volen crear-nos. Però és impossible el sentit de l’humor sense la capacitat d’intentar viure en allò que és realment important, en l’amor a Déu i tot el que això significa de compromís amb la justícia i la veritat; en la comprensió de les pròpies mancances i les dels altres com a camí d’humilitat que ens porta a fixar la nostra mirada, no en nosaltres mateixos sinó en el nostre bé i en el del proïsme, que sempre està vinculat a la realitat mateixa de Déu manifestada en Jesucrist.

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida