“Transfigúrame. Señor, transfigúrame…”  (Gerardo Diego)

5 Agost 2007 

El proper dilluns, dia 6 d’agost, tota l'Església celebra la festa de la Transfiguració del Senyor, que fa memòria d’aquell esdeveniment en què Jesús va deixar veure als seus deixebles la seva realitat divina. Ho va fer en el camí a Jerusalem, lloc de la seva passió i mort, i després que Pere el confessés com a Fill de Déu viu, Messies i Senyor, a Cesària.

Aquesta festa té una llarga tradició, i les seves arrels són molt a prop de nosaltres. De fet, ja al segle X se celebrava a Vic, i també a nombroses diòcesis de França i d'Itàlia. El papa valencià Calixte III (1455-1458), que havia viscut molt temps a la diòcesi de Lleida, de la qual va ser canonge alhora que professor de la seva Universitat, la va introduir a Roma el 1457 i ordenà que es celebrés en tota l'Església llatina. Aquesta festa, al cor de l’estiu, quan la llum inunda particularment els nostres dies, ens convida a contemplar la glòria de Déu en Jesús transfigurat i, a la seva llum, a dur una vida transfigurada per la pregària i l’amor als altres, a imatge de Jesús. Per això el desig que, en boca del poeta, pot suscitar en nosaltres aquesta festa: “Transfigúrame. Señor, transfigúrame. Traspáseme tu rayo rosa y blanco. Quiero ser tu vidriera, tu alta vidriera azul, morada y amarilla, en tu más alta catedral” (Gerardo Diego).

En realitat, “la transfiguració del Senyor ens concedeix “una visió anticipada de la gloriosa vinguda de Crist” el qual transfigurarà aquest miserable cos nostre en un cos gloriós com el seu. Però ella també ens recorda que “és necessari que passem per moltes tribulacions per entrar al Regne de Déu”” (CIC,553). Hi ha una oració de la litúrgia bizantina que ens pot ajudar a comprendre l’abast d’aquesta festa: “tu t’has transfigurat en la muntanya, i, en la mesura que eren capaços, els teus deixebles han contemplat la teva Glòria, oh Crist Déu, a fi que quan et veiessin crucificat comprengueren que la teva passió era voluntària i anunciaren al món que tu ets verdaderament la irradiació del Pare” (Festa de la Transfiguració).

En la Transfiguració Jesús conforta els seus deixebles i també a nosaltres. Però no secunda els seus desitjos: “Mestre, és bo que estiguem aquí dalt” (Lc 9,33). Ell no serà el Messies que imaginaven, victoriós i inaccessible al dolor i al sofriment. Jesús només es limita a exterioritzar per un instant l’esplendor de la seva glòria, que es realitzarà passant per un home de tants i morint a la Creu. És també una manera de recordar que Ell és el Salvador, més fort que tots els poders d’aquest món, més fort que la mort.

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida