|
“Veniu ara vosaltres en un lloc despoblat i reposeu una mica” (Mc 6, 31)
29 Juliol 2007 La multitud de gent que seguia a Jesús impedia al deixebles parlar amb Ell. Estaven cansats, i el Mestre se’ls emportà a un lloc despoblat on reposar una mica i conversar sobre tot allò que havien fet. Quelcom semblant ens passa a nosaltres aquests temps d’estiu. Per descansar i retrobar-nos amb els nostres amb calma, molts tornaran als seus pobles, airejaran les cases tancades durant mesos; així els nostres pobles dupliquen el nombre d’habitants en aquest temps. Altres aprofitaran per fer turisme, anar a la platja o a la muntanya. Tot per descansar uns dies del treball que fem durant l’any, que fins i tot afeixuga la vida diària. Cal recuperar forces encara que sigui només canviant d’ocupació. Déu ho vol així: “el setè dia va reposar”(Gn 2,2). L’Església proposa el diumenge, el setè dia, per descansar. Per què les vacances? La resposta la dóna el Vaticà II: “Després de dedicar un temps i els esforços per al treball, gaudeixin, tots d’un temps de repòs i de descans suficient que permeti cultivar la vida familiar, cultural, social i religiosa; més encara, tots han de tenir la possibilitat de desenvolupar lliurement aquelles energies i qualitats que amb el treball professional no es poden cultivar-se”(GS 67). En vacances es pot fer tot allò que durant l’any ha estat impossible, com llegir, conviure més plenament amb tota la família, fer algun esport, dedicar més temps a les aficions culturals, etc. Però les vacances són també un temps propici per formar la vida cristiana amb l’estudi o la lectura. Perquè de ser cristians no fem vacances. Pot resultar molt enriquidor participar en la Missa dominical allà on anem, amb tota la família i la comunitat que ens acull per uns dies. En vacances seguim essent testimonis de Crist, en el descans i en la diversió, allà on siguem. El temps de vacances ens dóna la possibilitat de pregar en família, de dedicar temps a la pregària i la contemplació. El Papa Joan Pau II exposava als joves concentrats a Madrid aquesta necessitat: “el drama de la cultura actual és la manca d’interioritat, l’absència de contemplació. Quan manca l’esperit contemplatiu no es defensa la vida i es degenera l’ésser humà; sense l’interioritat l’home modern posa en perill la seva mateixa integritat”. Aquestes vacances no ens limitem a fer el que fan tots. La pregaria i la contemplació ens ajudaran a valorar i viure els valors de sempre, tenint presents aquells que no poden descansar per manca de salut o de recursos. Tant de bo que aquestes vacances gaudim més de la vida familiar i espiritual, sense oblidar la solidaritat. X Javier Salinas Viñals, Bisbe de Tortosa Administrador Apostòlic de Lleida |