“Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures” (Ga. 5,1)

8 Juliol 2007 

  La llibertat constitueix una dimensió distintiva de l’ésser humà. Ser lliure és poder i voler triar, és viure segons la pròpia consciència. El Papa Joan Pau II, tan sensible al valor de les llibertats, afirmava: “La llibertat de consciència i de religió... és un dret inalienable de la persona; més encara, en la mesura en què assoleix l’esfera més íntima de l’esperit, es pot inclús dir que sosté la raó de ser de les restants llibertats” (l'Osservatore Romà,15/10/1980). En aquest sentit, tot control cultural i moral de la llibertat personal, tota activitat legislativa contrària als valors fonamentals de l’existència humana, xoquen necessàriament amb les exigències d’una societat lliure i democràtica, i amb el respecte a la consciència personal. 

En el nostre moment actual, l’administració educativa estatal ha proposat una nova matèria que pot constituir una greu lesió del dret a la llibertat de consciència i religiosa, reconegudes pel nostre ordenament constitucional. Es tracta de l’anomenada “educació per a la ciutadania”. Una matèria a la que no hi hauria res que objectar si facilités el coneixement dels principis constitucionals o de les normes cíviques de convivència. Però, tal com es presenta, imposa una visió de l’home que només alguns comparteixen. Això és el que denuncien els Bisbes en una nota publicada recentment: “l’autoritat pública no pot imposar cap moral a tots: ni una suposadament majoritària, ni la catòlica, ni cap altra. Vulneraria els drets dels pares i els de l’escola lliurement triada per ells segons les seves conviccions. Són els pares i és l’escola, com a col·laboradora d’aquests, els qui tenen el dret i el deure de l’educació de les consciències, sense més limitacions que les derivades de la dignitat de la persona i de l’ordre públic”.  

L’educació per a la ciutadania es regeix pels criteris propis del relativisme moral, és a dir, d’una concepció del comportament ètic que no té en compte la veritat de l’ésser humà. D’aquesta manera, la mesura del bé està en cadascú. Des d’aquí es pot considerar tan legítim l’avortament com la defensa de la vida. Introdueix, a més, un concepte de la sexualitat en la qual la identitat de la persona com a home o com a dona és suplantada per l’orientació sexual que cadascú li vulgui donar a la seva vida. Una manera de legitimar qualsevol comportament sexual. 

Per tot això, “els pares faran molt bé de defensar amb tots els mitjans legítims al seu abast el dret que els assisteix de ser ells els qui determinen l’educació moral que desitgen per als seus fills...” L'Estat no pot imposar una determinada moral, perquè vulneraria el dret a la llibertat d’ensenyança i a la llibertat religiosa.

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida