“Entre els nascuts de dona no n’hi ha cap de més gran que ell” (Mt 11,11)

24 Juny 2007 

 Jesús va dir de Joan el Baptista: “entre els nascuts de dona no n’hi ha cap de més gran que ell”. Els cristians d’ahir i d’avui així ho celebrem. Zacaries, pare de Joan, va donar gràcies a Déu amb el seu “Benedictus”; nosaltres donem gràcies amb les celebracions litúrgiques -la Santa Missa que recorda el seu natalici, i no la mort com en els altres sants- i les celebracions populars -fogueres, revetlles i dolços-, en honor al Precursor de Jesús.

La tradició de les fogueres ens ve de la festa pagana del solstici d’estiu. Però per als cristians el foc d’aquesta nit és l’expressió humana d’acció de gràcies a Déu per la creació dels cicles de la vida que fan fructificar la terra, les estacions de l’any. El foc és en la tradició antiga un signe purificador de “l’home vell”, una purificació expressada amb l’alegria i la festa al voltant de la foguera.

L’alegria, tantes vegades expressada amb la rialla, és necessària. El mateix Sant Pau ens invita a tenir alegria: “Viviu sempre contens en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!.Que tothom us conegui com a gent de bon tracte” (Fl 4, 4-5). L’alegria dels cristians denota la presència del Senyor en ells, la seva actitud d’esperança, d’estar sempre en camí envers el Pare compartint amb els germans els béns. Així ho vivia i ho proclamava el Baptista allà al Jordà.

Pau VI ens recorda tres nivells d’alegria: les alegries humanes -contemplar un paisatge, participar en un àpat o temàtiques culturals-; les relacions interpersonals -trobades d’amistat, de fraternitat, d’afinitats-; i l’obertura a allò transcendent, fruit de la gràcia de Déu. En efecte, Crist no assegura solament la felicitat, sinó també una vida en el goig de Déu. Nomes estan veritablement alegres els qui se senten feliços amb els altres i amb Déu. La festa de Sant Joan ha de tenir aquestes característiques.

Ser precursor del Senyor fou la gran missió del Baptista, “la veu d’un que crida en el desert: prepareu els camins del Senyor, aplaneu les seves rutes” (Mt 3,3). Va preparar el camí del Senyor amb la seva austeritat, la denúncia del mal i el testimoni fins al martiri. Nosaltres també hem de ser precursors del Senyor, preparar els seus camins vivint l’alegria i sent-ne portadors d’ella; com deia la Beata Teresa de Calcuta: “procureu que tots els qui s’apropin a vosaltres se’n vagin més feliços”. Siguem precursors de l’alegria humana, perquè la nostra la felicitat serà més plena si som portadors de la mateixa als altres. 

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida