“El jove li va dir: què em falta fer encara?” (Mt 19, 20)

17 Juny 2007 

 A l’Evangeli de Sant Mateu, un jove pregunta a Jesús: “què em falta fer encara?”. Complia els manaments però sentia al seu cor la necessitat d’un major creixement en la seva resposta a la crida de Déu. Un jove amb inquietud, com molts d’avui. Amb una inquietud que no s’esgota en els dubtes del futur -quin treball realitzarà, quins estudis triarà...- sinó que es pregunta com ser més bo, per a ser feliç i viure en plenitud.

Avui els joves viuen en un món que els proposa camins de realització que s’esgoten en les realitats immediates. Participen del món que els toca viure, centrat en si mateix, que amaga les preguntes sobre el més enllà, sobre el sentit de la vida, sobre Déu. El document dels Bisbes de la Tarraconense “Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor” ofereix una radiografia d’aquesta problemàtica, així com camins per donar una resposta. Les enquestes sociològiques ens parlen d’una societat en la qual arriben més lluny -o almenys això ens mostren- aquells que posen en dubte la fe o no volen respondre a la possibilitat de l’existència de Déu. També es parla de l’oblit de les arrels cristianes en la nostra societat. Per això es comprèn que molts dels nostres joves es sentin desconcertats respecte al tema religiós i les seves inquietuds únicament es centren en el dia a dia. Si els adults no viuen a fons la fe, si el seu testimoni no provoca als joves, ¿com es podrà suscitar inquietud en ells?.

Davant aquesta situació, la primera missió de l’Església i dels cristians, ¿no ha de ser ajudar als joves a obrir-se a noves preguntes, a noves perspectives?; ¿no ha de ser alimentar en ells el desig d’una vida més plena, d’una felicitat que vagi més enllà del moment present, d’un amor més fort que la mort?. Com el jove de l’Evangeli, la resposta a la inquietud fonamental està en trobar-se amb Déu. Una experiència que naix de la fe en la persona de Crist, que ens revela que Déu és Pare i tots som germans; una fe que és encontre de l’home amb Déu i no una simple adhesió a un conjunt de veritats, tot i que aquestes siguin el camí que revela el seu amor per nosaltres.

Qui busca Déu amb sinceritat el troba. Aquesta trobada és la fe. Llavors es deixa modelar pel Ell. I Ell l’omple de la Veritat que il·luminarà tota la seva vida; se sent posseït joiosament per l’Amor que l’inunda l’existència. Un encontre que marca definitivament. Aleshores el jove haurà trobat allò que buscava. En la mesura que Déu és conegut i estimat, l’ésser humà pot avançar envers la seva plena realització. 

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida