“Feu això que és el meu memorial” (Lc 22,19)

10 Juny 2007 

 Els gestos i les paraules de Jesús en l’Últim Sopar van transcendir les parets del Cenacle i arriben fins a nosaltres. “Feu això que és el meu memorial”. És el mandat del Senyor que continua realitzant-se avui per l’acció de l’Esperit Sant en l’Església. I la festa del Corpus Christi ressalta aquest misteri de la fe que dóna la vida a l’Església.

El Papa Benet XVI, en la seva Exhortació Apostòlica “Sagrament de la caritat” ens diu: “Convido els fidels a trobar personalment temps per estar en oració davant el sagrament de l’altar, demano a les parròquies i a altres grups eclesials que promoguin moments d’adoració comunitària. Òbviament conserven tot el seu valor les formes de devoció ja existents. Penso, per exemple, en les processons eucarístiques, sobretot la processó tradicional en la solemnitat del Corpus Christi” (Sa.Ca.68). Aquesta és una invitació que il·lumina especialment tot allò que fem a la festa del Corpus Christi i tots els elements que hi són presents: la rica orfebreria, els cants, les catifes, la música. Tot un conjunt d’elements que volen ressaltar la novetat de la presència real de Crist en l’Eucaristia.

Jesús, igual que caminava pels camins de Natzaret, de Cafarnaum, de Jerusalem, camina també avui pels nostres carrers en la processó del Corpus. La seva presència és real, però solament podem descobrir-la amb els ulls de la fe. L’Eucaristia és un misteri que s’ha de creure. Per això, comentant el text de Sant Lluc 22,19, on diu “això és el meu cos, que és lliurat per vosaltres”, Sant Ciril de Jerusalem declara: “no et preguntis si això és veritat; més aviat acull amb fe les paraules del Senyor, perquè Ell, que és la Veritat, no ment pas” (CEC,1381).

Adorar i participar en l’Eucaristia exigeix estimar el Crist, i estimar com Ell. Per això en la festa del Corpus es celebra el dia de la Caritat. Cal revifar “la tradició tan intensament viscuda en els primers segles de l’Església, de vincular visiblement la celebració de l’Eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la Fracció del Pa i la comunió cristiana de béns” (Concili Provincial Tarraconense, resolució 77). L’Eucaristia és la novetat permanent de Crist entre nosaltres, és la font de la vida cristiana. Viure l’Eucaristia és deixar-se atrapar per Crist que ens convoca a manifestar el seu amor en un amor concret i efectiu als nostres germans. L’Eucaristia construeix l’Església, és a dir, la família de Déu. Impossible viure l’Eucaristia sense un compromís de fraternitat, sense una visió de la vida com a do d’un mateix.

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida