|
“Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans” (Ac 6,7)
3 Juny 2007 El ministeri del diaconat permanent és un do del Senyor per a la nostra Diòcesi, però també una opció que cal proposar i cultivar avui. El servei pastoral en les comunitats parroquials té en els diaques un referent fonamental per comprendre que, en l’Església, el més substantiu és la disponibilitat a secundar al Crist, qui, com ens recorda l’Apòstol Pau, “es va fer no res: prengué la condició d’esclau” (Fl 2,7). En realitat, tota l’Església està cridada a anunciar i fer present l’Evangeli, amb les paraules i les obres, amb el testimoni i la celebració de la fe. Recordem quina és la missió dels diaques. “En comunió amb el Bisbe i el seu presbiteri, els diaques serveixen al poble de Déu en el ministeri de la litúrgia, de la paraula i de la caritat” (LG 29). Per destacar la seva vital comunió amb el Bisbe, solament ell imposa les mans, a diferència de l’ordenació sacerdotal que ho fan tots els preveres (CEC,1569). El Catecisme explicita la missió dels diaques que “els configura al Crist, que es va fer “diaca”, és a dir, servidor de tots. Entre altres coses, pertoca als diaques d’assistir el bisbe i els preveres en la celebració dels divins misteris, sobretot de l’Eucaristia, de distribuir-la, d’assistir als matrimonis i beneir-los, de proclamar l’Evangeli i predicar, de presidir els funerals i de consagrar-se als diversos serveis de la caritat” (CEC 1570). Cal agrair la tasca dels nostres diaques permanents, tant a les parròquies com, especialment, al servei de la caritat. Però, dintre d’aquestes tasques, n’hi ha una que ha de créixer cada dia més: la pastoral baptismal i familiar. Es tracta d’ensenyar l’Evangeli de Crist ajudant als pares que demanen el Baptisme per als seus fills; acompanyant als nuvis que desitgen celebrar el sagrament del matrimoni, anunciant-los la veritat sobre l’amor humà, mostrant així que “el matrimoni fonamentat en un amor exclusiu i definitiu es converteix en la imatge de l’adoració de Déu al seu poble” (Déu és caritat, 11). Els diaques desenvolupen el seu ministeri des de la seva condició professional i familiar. És una novetat en el servei eclesial que val la pena ressaltar i encoratjar. Cada cop més necessitarem diaques permanents que, recolzats per les seves famílies, siguin vertaders instruments de solidaritat i caritat. Ells estan cridats a fer present l’Evangeli en totes les realitats humanes, presentant la paraula de Déu com a llum que dóna sentit al treball de l’home, al sofriment dels malalts, a la vida quotidiana de les famílies. La Diòcesi de Lleida dóna gràcies al Senyor per la disponibilitat dels seus diaques permanents, que manifesten generositat per a fer present l’amor de Crist en el servei humil i concret que se’ls confia. X Javier Salinas Viñals, Bisbe de Tortosa Administrador Apostòlic de Lleida |