“Acollir, comprendre, acompanyar”

13 Maig 2007 

 A l’Evangeli trobem a Jesús envoltat de malalts. Ell els tenia com a predilectes i els tornava la salut amb tant sol tocar-lo. Jesús, amb la seva forma d’actuar, va manar als deixebles que tinguessin cura d’ells, de tal manera que va dir que allò que féssim a un malalt li feien a ell (Cf. Mt 25,36). L’Església ha entès bé aquest missatge. La seva història n’és un testimoni clar. Avui els canvis que s’operen en el camp de la salut són força complexos. Però la pastoral de la salut continua essent un compromís fonamental en l’acció evangelitzadora de l’Església.

Els canvis socioculturals del moment present empenyen al sistema sanitari a prioritzar la cura i la prevenció, restant importància als fets decisius de l’ésser humà, com són el naixement, el sofriment o la mort. És comprensible que els creients mirem aquests esforços de la medicina amb una certa reserva, perquè, quasi sense adonar-nos, podem introduir-nos en una cultura que no valora totes les dimensions de la vida, especialment la de l’inici i la del final, ni tampoc la dimensió espiritual de la persona. Com recorda la Subcomissió Episcopal de Família i Vida: “ens trobem en un moment preocupant i hem de denunciar en la nostra societat... una visió de l’home que deixa sense fonament els seus drets fonamentals i dilueix el valor de la vida i de la dignitat de la persona”. 

La resposta de l’Església davant la infermetat és la proclamació del missatge d’esperança fonamentada en l’amor i la fidelitat salvadora de Déu, que el Papa Benet exposa en la seva encíclica “Déu és amor”: “cal que siguin competents professionalment els qui atenen als qui pateixen… però els malalts necessiten també atenció cordial… s’ha de portar al malalt al seu encontre amb Crist”. Seguint aquesta proposta, la comunitat cristiana té l’obligació d’atendre els seus malalts, comesa de tots i cadascun dels seus components. Tanmateix, en la lluita contra la malaltia i la recerca de la salut, cal valorar “els esforços dels metges i del personal sanitari que han de fer, intentar i disposar tot allò que consideren lícit i profitós per alleujar l’esperit i el cos dels qui pateix” (RU 3). També els esforços del voluntariat que visita malalts i, de forma particular, l’acompanyament insubstituïble de la família, que en els moments més difícils mostra un amor que ajuda decisivament en el procés de la infermetat.  

En aquest dia en què l’Església diocesana celebra la Pasqua dels malalts, acollim aquestes paraules amb les que el Papa Benet uneix la lluita per la superació de la infermetat amb l’experiència de Crist: Us invito a contemplar el sofriment de Crist crucificat i, en unió amb Ell, a dirigir-vos al Pare amb plena confiança en que tota vida i la vostra en particular està en les seves mans”. 

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida