“Això és el meu Cos entregat per vosaltres” (Lc 22,19)

22 Abril 2007 

 En les properes setmanes se celebraran a les parròquies les PRIMERES COMUNIONS. “Amén”, respondrà el nen quan el mossèn, amb la Sagrada Forma, li dirà “El Cos de Crist”. I rebrà la Primera Comunió. Darrera d’aquesta celebració hi ha una gran tasca del catequistes, dos anys de catequesi, trobades amb els pares... I una pregunta que ressonarà: i ara què? La Primera Comunió és un moment especialment intens en el camí del creixement cristià dels infants, que necessita continuïtat, amb l’ajuda de la parròquia i de la família.  

Vivim enmig d’una cultura allunyada de la fe cristiana, que afavoreix una forma de viure prescindint de Déu. Una realitat que es detecta també en famílies que han demanant per als seus fills la Primera Comunió. Això porta a un replantejament pastoral. La preparació de la Primera Comunió empeny moltes energies, persones i temps. Però per algunes famílies la celebració serà només un acte social. Significa que la iniciació dels seus fills en la fe no fructificarà. En canvi la comunitat eclesial cerca en ella la incorporació dels nens a la parròquia. Una oferta i una demanda divergents. 

Quan la comunitat prepara als infants per rebre la Primera Comunió manifesta la necessitat d’un entorn cristià. St. Pius X, el Papa que obrí les portes de l’Eucaristia als infants arribant a l’ús de raó, deia: “mentre i tant, s’asseguri la continuïtat de la catequesi després de la Primera Comunió”. Què diria avui, que els nois rebe una barreja indiscriminada d’imatges i propostes. Això obliga a la família i a la comunitat a una atenció més acurada per oferir als infants una vertadera i atractiva imatge cristiana. Per això els pares s’han d’esforçar perquè els seus fills continuïn assistint a la catequesi i participant en la Missa de cada diumenge. Perquè, quin sentit té que el fill faci la Primera Comunió si els pares no reactiven la seva fe, la maduren i la fonamenten, és a dir, si no són testimonis de la fe per als seus fills?

La celebració de la festa no ha de distreure l’atenció ni amagar el significat d’allò que es celebra, ans al contrari, ha d’ajudar a destacar el sentit de la festa cristiana. Cal agrair l’exemple d’algunes famílies i parròquies que intenten convertir la festa de la Primera Comunió en una celebració senzilla, sòbria i compartida, però plena de sentit, portant a la pràctica el que sabem dels primers cristians: “Tots eren constants al partir el pa”, i aquest “partir” els encoratjava a”compartir” els béns amb els més necessitats. 

Que l'”Amén” al “Cos de Crist entregat per vosaltres” sigui signe de la unitat, el vincle de la caritat, l’àpat pasqual, en el qual es rep a Crist, l’ànima s’omple de gràcia, se’ns dóna la penyora de la vida eterna” (Compendi CEC 271). 

X Javier Salinas Viñals,

Bisbe de Tortosa

Administrador Apostòlic de Lleida