Nota del Sr. Bisbe, Javier Salinas,

enviada als mossens per a ser llegida a les misses del 23 de desembre

Lleida, 23 de desembre de 2007

Benvolgudes i benvolguts diocesans:

Tots sabeu que entre les diòcesis germanes Lleida i Barbastro – Monzón hi ha encara obert un contenciós respecte a uns béns artístics que estan al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. S’acusa a Lleida de retenir unes obres d’art que la Diòcesi veïna reivindica com a seves. En ocasions, s’ha parlat fins i tot d’espoli, d’apoderar-se del què és d’un altre, etc... Com a Bisbe Administrador Apostòlic, permeteu-me expressar les següents consideracions.

Primer. La primera obligació d’un pastor de l’Església és que el poble de Déu pugui rebre l’anunci de la fe, celebri els sagraments i porti una vida segons l’Evangeli. Aquesta, és, i ha estat sempre, la nostra opció prioritària. Així, doncs, el contenciós esmentat no és el centre de la nostra acció pastoral, encara que, com és lògic, cal afrontar-lo amb pau i dignitat, com qualsevol altre problema que es presenta. Per això, totes les relacions del bisbe de Lleida amb el Bisbe de Barbastro – Monzón han estat, com no podia ser d’altra manera, molt cordials.

Segon. La Diòcesi de Lleida reconeix que totes les resolucions de l’Església respecte al litigi esmentat han estat favorables a la tesi de Barbastro-Monzón. Sap, doncs, que té obligació de trametre a les parròquies de Barbastro – Monzón, de les quals procedien, les obres d’art en qüestió.

Tercer. Aquesta tramesa està dificultada pel fet de que la Diòcesi de Lleida té les obres adscrites al Consorci del Museu, que és qui les gestiona. I conseqüentment, la Generalitat de Catalunya, en el seu moment, les va catalogar com una col·lecció protegida per la Llei de Patrimoni Cultural Català.

Quart. Per això, ja el meu antecessor, Mons. Francesc X. Ciuraneta, per fidelitat a l’Església, va demanar a la Generalitat de Catalunya que descatalogués aquestes obres, per poder-les entregar. Encara no s’ha rebut una resposta prou clara. Per altra banda, també el meu antecessor, Mons. Ciuraneta, perquè el Dret de l’Església li permetia, va presentar recurs al Tribunal de la Rota Romana, demanant que s’esbrinés jurídicament la titularitat de les obres, moltes de les quals són a Lleida des de més de cent anys.

Cinquè. Com veieu, benvolguts diocesans, estem davant d’una qüestió complexa des d’un punt de vista jurídic. No podem ni volem ignorar els decrets del govern de Església, als quals devem respecte i obediència. Però, avui per avui, la Diòcesi de Lleida, per més que vulgui, no pot acomplir de forma immediata els continus requeriments de la legítima autoritat eclesiàstica. Perquè l’Església no pot, ni vol, esquivar les lleis civils. Farem, no obstant, tots els esforços per poder executar els decrets de l’Església.

Sisè. És per això que, tot esperant poder acomplir la voluntat de l’Església, la Diòcesi de Lleida i  tots els membres del Consorci han proposat sempre fórmules de col·laboració entre els dos bisbats, per tal que tots els ciutadans puguin fruir de la contemplació d’aquestes obres d’art de la forma més propera, fàcil i agradable.

És això el que volia dir-vos. Aquesta declaració que faig avui, en continuïtat amb altres anteriors, està recolzada unànimement pel Consell Presbiteral i el Col·legi de Consultors de la Diòcesi de Lleida. I és coneguda també per tots els membres del Consorci. 

Bon Nadal!     

El vostre Bisbe, Javier.