Salutació de l'Arquebisbe metropolità de Tarragona Mons. Jaume Pujol Balcells en la presa de possessió de
Mons. Joan Piris com a bisbe de Lleida

   Amb molt de goig, com a arquebisbe metropolità de la província eclesiàstica Tarraconense, saludo ben cordialment Mons. Joan Piris en la seva solemne presa de possessió com a bisbe i pastor d’aquesta estimada diòcesi sufragània de Lleida que li ha estat confiada.

Saludo també de tot cor —com és just— Mons. Xavier Salinas, que durant tot aquest temps ha actuat com a administrador apostòlic d’aquesta diòcesi. Vull agrair-li el servei pastoral i la seva gran disponibilitat.

Mons Xavier, m’uneixo plenament a les paraules que has adreçat a tots els diocesans amb motiu del teu comiat, i a la teva acció de gràcies a Déu, perquè, com has dit, t’ha concedit l’oportunitat de compartir amb els diocesans de Lleida «una mateixa fe» i de «col·laborar en una mateixa missió evangelitzadora».

Has assenyalat que el temps que has actuat com a administrador apostòlic «ha estat ple d’experiències i també de reptes difícils de dur endavant», però que t’has sentit acompanyat per tots. D’aquesta manera, «aquest servei apostòlic» ha estat per a tu «una escola de comunió eclesial, puix» —has dit— «no he fet res d’esquenes a ningú, i sempre he cercat el camí més fidel a la realitat de l’Església». T’has esforçat perquè «la unitat de la fe i l’amor cristià estiguessin per damunt de qualsevol diferència». Amb paraules de la Regla de sant Benet, ens deixes un consell i una invitació preciosos: «No anteposeu res a Crist i a la unitat de la seva Església.» Gràcies, bisbe Xavier. Continuarem treballant junts, ara un altre cop com a bisbe de Tortosa, una altra sufragània molt estimada.

Al mateix temps, faig completament meves la salutació i la benvinguda que tota la diòcesi de Lleida dóna al seu nou pastor, Mons Joan Piris.

Són també preciosos, Mons. Joan, els sentiments i propòsits que manifestes en la teva salutació als nous fidels, per als quals seràs des d’avui el seu pare i pastor. Dius: «Sóc molt conscient que hauré d’assolir moltes tasques en el meu servei als lleidatans, atès que la vida d’una diòcesi comporta gran complexitat», però demanes als teus fidels, d’entrada, que tinguin en compte una cosa: «La meva funció episcopal té essencialment, i com a primer deure, anunciar i donar a conèixer Jesús. Ajudar a creure en ell i a mirar la vida des dels seus criteris per damunt d’altres criteris.» Per això has manifestat: «Intentaré servir-vos amb la contemplació abans que amb l’acció, amb la pregària, amb la constant invocació de l’Esperit i amb la dòcil atenció a les seves inspiracions.»

Amb paraules de sant Ignasi d’Antioquia ens has dit que «l’única cosa que per a mi heu de demanar és força, tant interior com exterior, perquè jo no només parli, ans també estigui decidit, perquè sigui cristià no només de nom, sinó també de fet». Estic segur que tots els diocesans t’hi ajudaran. Tots ens unim a aquests grans desigs, que manifestes amb paraules de sant Ignasi d’Antioquia, i que són una crida permanent i del tot actual a ser, tothora i en tot lloc, una comunitat ben unida sota el guiatge del propi bisbe i amb el propi presbiteri.

I ara permeteu-me que, com a president de la Conferència Episcopal Tarraconense, us exhorti a revifar ben de cor «el compromís de mantenir, assegurar i enfortir la unitat pastoral de les Esglésies» —de totes, com ens va ensenyar sant Fructuós, que sentia en el seu cor «tota l’Església catòlica, estesa d’Orient a Occident»—, i també de les «que tenen la seu a Catalunya», i això «no pas per raons polítiques, sinó d’ordre eclesial i pastoral». Com ens diu el concili provincial Tarraconense de 1995: «La unió de les nostres Esglésies, expressada en aquesta unitat pastoral, ha de manifestar la catolicitat de la fe apostòlica i la comunió amb l’Església de Roma, que presideix el successor de Pere» (CPT, 138), avui l’estimat sant pare Benet XVI, que ha nomenat Mons. Joan com a pastor de la diòcesi de Lleida.

Que tot el que fem estigui al servei de l’evangeli. Que Jesucrist sigui cada dia més conegut i acceptat com el nostre únic Salvador. Que ens hi ajudi la intercessió de la Verge Blanca de l’Acadèmia, la Mare de Déu, i les de sant Joan, patró d’aquesta diòcesi, i de santa Teresa Jornet i els beats Francesc Palau i Francesc Castelló. Que, en la nova etapa que ara s’obre en aquesta molt estimada diòcesi de Lleida —deixeu-m’ho dir amb paraules de sant Pau en aquest seu any universal— «vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant» (Rm 15,13). Així sigui.

Lleida, 21 de setembre de 2008