Bategem el fill?

9 Maig 2010

A l’hora de celebrar un Bateig seria bo pensar el que escriu sant Joan: “a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu” (Jn 1,12). És com un segon naixement que es realitza i es resumeix en el signe sacramental del Baptisme i el qui el rep hauria de viure tenint molt en compte aquesta destinació seva de fill de Déu. De fet, Jesús diu que cal néixer de dalt (cfr Jn 3.1-8). Cada batejat hauria de repetir-se moltes vegades en la seva vida: converteix-te en el que ets, fill de Déu, i viu a l’alçada que et pertoca.

De fet, del Baptisme se’n deriva un model particular de societat, la de germans. I això vol dir reconèixer-nos com a tals a partir de la consciència humil però profunda de ser fills de l’únic Pare del cel. Els cristians estem cridats i capacitats, per la gràcia rebuda en el Baptisme, per a ser com el llevat d’una nova humanitat solidària, pacífica i plena d’esperança.

És clar que tot això demana que els batejats siguin educats en la fe de l’Església perquè no quedi infecund el que Déu els concedeix, i tenim la responsabilitat de puntualitzar que la tasca més important en el Baptisme dels infants la tenen els seus PARES: en decidir el Baptisme del seu fill/a, haurien de preveure un temps suficient per a preparar-se de manera adequada (espiritual i catequèticament), per a poder intervenir en la celebració participant-hi de manera activa i assumir, davant Déu i l'Església, els compromisos que deriven de la seva fe i de la seva missió educativa. I també els qui fan de Padrins, que són com una ampliació de la família dels que reben el Baptisme: es comprometen a col·laborar amb els pares perquè aquell/lla que apadrinen arribi a professar personalment la seva fe algun dia i l’expressi en la realitat de la seva vida. ¿Com podran assegurar això si ells mateixos no tenen molt clara la fe i la vida cristiana?

Normalment, el Baptisme s’ha de celebrar en la pròpia Església Parroquial, perquè es manifesti més clarament com a “sagrament de la fe de l'Església i de la incorporació al Poble de Déu”, que es fa present i visible en la Comunitat Parroquial.

És a dir: aquests infants (i les seves famílies) tenen dret a ser acollits, estimats i acompanyats (ajudats) per la Comunitat Cristiana, la qual no tan sols ha d’oferir-los els seus serveis catequètics per al seu creixement posterior, sinó la seva amorosa presència ja des del primer moment. La Comunitat Parroquial té un paper important en la vida dels qui es bategen: abans, durant i després de la celebració. En realitat el que tots volem és fer les coses el millor possible.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

X Joan Piris Frígola

Bisbe de Lleida