Paraules del Sr. Bisbe als sacerdots participants en el Recés de Febrer  (19-II-07)

Benvolguts preveres i diaques,

En primer lloc, vull agrair-vos ben de cor les vostres manifestacions d’afecte i la comprensió amb què heu rebut la meva petició al Sant Pare de que accepti la meva renúncia del meu servei episcopal a aquesta estimada Església de Lleida. Han estat per ami, uns anys, - des de desembre 1999 fins ara -, d’una intensa dedicació a les meves obligacions. Primer, amb relació a tots vosaltres, preveres i seminaristes.

He tingut cura del Seminari Diocesà. Durant uns anys hi hagué un seminarista al Seminari Interdiocesà. Pràcticament el Seminari Diocesà havia desaparegut. I tots sabem que allò que no té una incidència social o allò que no surt mai en els mitjans de Comunicació no existeix. Hem pregat molt per aquesta necessitat i el Senyor ens ha enviat candidats per al ministeri sacerdotal. Moguts per una gran gosadia, malgrat que els vents de fora bufaven en direcció contrària, obrírem el Seminari aquí. Això ens ha obligat a fer una biblioteca nova, de la qual se’n beneficien els alumnes del Seminari i de l’IREL.

Actualment tenim dos diaques, que esperen la seva ordenació presbiteral. Els seminaristes actualment són sis que estudien la teologia. Per al pròxim curs el Sr. Rector del Seminari té tres candidats nous. Jaume Melcior vindrà des de Pamplona per a fer l’últim curs de Teologia aquí i així s’integrarà millor al presbiteri diocesà i a la marxa de la Diòcesi. Vull recordar i agrair l’ajut de Josep Anton, Manel, Mateu, Jaume, i tots els qui formen l’equip del Seminari, amb tots els seus professors.

Molt relacionat amb el Seminari Diocesà és el nombre d’ordenacions al diaconat i al presbiterat. He ordenat 9 preveres. Com ja he dit, hi ha dos diaques esperant la seva ordenació presbiteral. També han rebut el Sagrament de l’Orde tres diaques permanents. Crec que, malgrat la crisi vocacional, la collita ha estat prou bona. El tenir aquí el Seminari ha fet possible l’ordenació de persones que coneixem i estimem: Joanma, Martí, Josep Maria. S’han incorporat a la Diòcesi o han tornat tres sacerdots. Això ha fet possible una presència en les parròquies rurals bastant completa, malgrat que l’edat mitja del clergat diocesà sigui de 70 anys.

També he manifestat una gran disponibilitat amb relació a vosaltres. Tots heu tingut la possibilitat d’un accés molt directe al Bisbe. La porta del meu despatx ha estat sempre oberta per a tothom, però especialment per a vosaltres. Mn Daniel i Mn. Ezquerra han estat uns col·laboradors excepcionals en aquesta missió del Bisbe d’oferir a tots la possibilitat de parlar directament amb mi. He anat a les vostres parròquies sempre que m’heu invitat. M’heu cridat normalment per a Confirmar. Altres vegades ha estat la Visita Pastoral, que només l’he pogut fer a tres Arxiprestats. Potser he valorat més la quantitat de visites realitzades que no pas la seva qualitat.

El Consell Presbiteral ha de reunir-se quan hi ha temes del govern de la Diòcesi que ho demanen. Voldria remarcar que tot i ésser la naturalesa del Consell només consultiva, com diu la norma canònica, els seus consells els he tingut sempre molt presents i han constituït part integrant, i us asseguro que no pas petita, de les meves decisions. El Consell Presbiteral s’ha reunit, com un espai de llibertat, diverses vegades cada any. I, sempre que ha estat necessari, he reunit el Col·legi de Consultors. Les seves directrius han estat molt valuoses per a mi, quan s’ha tractat per exemple el tema del litigi de la Franja. En saber que el meu Presbiteri, representat pel Col·legi de Consultors, donava ple suport a la meva actuació, m’he sentit plenament recolzat i amb forces per a defensar el que ens sembla legítim seguint sempre, amb fidelitat, la via canònica. Si algun elogi ha merescut la meva actuació, és gràcies a vosaltres que m’heu fet confiança.

També he dedicat temps als religiosos i religioses. He participat en alguna de les seves trobades, sobretot, amb ocasió de la celebració de la jornada de la vida consagrada. Els he visitat a les seves cases, procurant que experimentessin el meu suport en aquelles accions pròpies del seu carisma.

Els laics han estat també objecte de la meva dedicació. Cada vegada més hem de comptar amb ells. Per això he convocat el Consell de Pastoral sempre que ho ha demanat la marxa pastoral de la Diòcesi. Ha estat, com és natural, un organisme consultiu, però mai no he vetat. cap iniciativa acceptada per tot el Consell de Pastoral. Ha estat també un espai eclesial de llibertat. Cadascú ha pogut aportar la seva opinió.

Aquest reconeixement de la missió dels laics en el si de l’Església ens ha portat a remodelar les Delegacions. Avui la majoria de Delegacions són portades per laics, amb l’assistència necessària dels consiliaris, que són clergues. Del Consell Diocesà han sorgit els successius Plans de Pastoral, com a directriu d’actuació per a tota la Diòcesi. El lema que ha inspirat aquests Plans ha estar: “Obrint nous camins”. Particularment es dirigien a sectors allunyats de l’Església: joves, treballadors, professors...

També pensant en la formació d’un laïcat adult, perquè tingui una base doctrinal sòlida teològica i bíblica, des de la que pugui dialogar amb el món dels allunyats, ha continuat la seva tasca l’IREL i, com a novetat, cal remarcar que  s’ha creat en el si de l’IREL el Departament de Pastoral Aplicada, per la formació de laics. Aquesta iniciativa, que vaig proposar al seu Director i al Consell Tècnic, va ser acceptada pel Director, Dr. Ramon Prat, i pels seus col·laboradors, als qui em plau adreçar-los el meu més sincer agraïment.

Hem d’oferir, amb molta imaginació i creativitat, als laics plataformes de formació integral de la persona: cursos, tallers, convivències, exercicis espirituals. La remodelació de l’edifici de l’Acadèmia Mariana i la construcció de la Casa d’Espiritualitat, que sembla es podrà inaugurar aviat, són dues iniciatives que poden servir per aquesta tasca formativa dels laics. També el nou edifici de Caritas ha de ser una bona eina per a promoure una evangelització eficaç, que tingui en compte les dimensions de la persona humana, com ens ho recordava el Papa Pau VI en l’encíclica “Evangelii Nuntiandi”.

Per donar resposta a aquesta necessitat de formació vaig escriure diverses exhortacions pastorals, tocant temes demanats per l’actualitat diocesana. Així, complint un acord de l’Assemblea Diocesana, vaig escriure sobre pastoral vocacional. Amb ocasió de la beatificació de Francesc Castelló vaig tocar el tema de com, seguint les petjades del nou Beat, hem de viure en aquest món, pensant en l’eternitat. Un altre tema va ser la missió pròpia del laic en l’Església i en el món, plantejant la reestructuració de les Parròquies creant-ne les Unitats Pastorals. Aquesta institució nova fa possible una col·laboració més intensa entre les diverses Parròquies d’una Unitat Pastoral. Aquestes han propiciat una distribució del clergat més raonable. La Diòcesi compta actualment amb 7 Arxprestats, 47 Unitats Pastorals i 45 Parròquies de referència. En aquests anys s’han construït dos temples de nova planta a dos barris de la Ciutat i s’han restaurat un bon nombre d’ells. Un altre document el vaig centrar en la importància per la nostra santificació de la celebració cristiana del diumenge com a Dia del Senyor i de l’home. M’ha preocupat també el rostre missioner de les nostres Parròquies. La seva imatge ¿és atractiva per als allunyats?

Tots els diumenges he publicat en el Full Parroquial un escrit on, seguint l’estil narratiu i anecdòtic, com ho feia el Sr. Cardenal Carles, he anat exposant les principals veritats de la fe, donant importància als temps forts litúrgics i invitant a viure l’Evangeli. El fets han mostrat que aquest camí seguit ha anat bé. Moltes persones m’han indicat que llegeixen amb profit espiritual aquests escrits. Els dos diaris de la ciutat el reprodueixen en les seves pàgines d’opinió. També aquests articles han estat publicats en dos llibres, que han tingut una bona acceptació.

Una iniciativa cultural important ha estat la preparació d’una publicació, en quatre volums, de la història del cristianisme a Lleida. Ho publiquen conjuntament el Bisbat i Pagès Editors, col·laborant la Universitat de Lleida. Per realitzar aquesta obra s’han contractat més de cent professors de la Universitat, especialistes en diverses èpoques de la nostra història. Des d’un bon començament vaig donar un suport ple al Consell Directiu. En una trobada amb els col·laboradors vaig indicar-los que fossin honestos en el tractament dels fets, presentar-los amb tota objectivitat, ja que mai ens ha de fer por la veritat.

En aquest període, hi ha hagut algunes actuacions arquitectòniques a la Catedral Nova: l’adaptació de la seu del bisbe i la taula de l’altar a les normes conciliars; obres impulsades per un Capítol Catedral renovat pel nomenament de sis canonges nous. També es va negociar amb l’ajuntament, fent la permuta de una part del pati de la Catedral per un accés nou a la porta lateral, amb la supressió de barreres arquitectòniques.

S’han fet obres importants en el Col·legi Episcopal, renovant totes les aules d’educació infantil. Acabat el període pel qual fou nomenat el prevere Lluís Sallan, la Direcció del Col·legi es confia a un laic, Josep Birbe, seguint la pràctica de promoure laics a aquells llocs, la gestió dels quals també la poden exercir aquests.

Cal reconèixer la gran tasca realitzada per l’Ecònom del Bisbat, que degudament assessorat pel Consell Diocesà d’Economia,- format per preveres i laics, tècnics en economia -, ha optimitzat els diversos fons econòmics de la Diòcesi. Això ha fet possible, que realitzades les obres de la remodelació i restauració de l'Acadèmia Mariana, la construcció de la seu de Caritas i les ajudes per les noves Parròquies de Cappont i Balàfia i pel manteniment de molts altres temples i cases rectoral, la Diòcesi pugui seguir mirant el futur amb un cert optimisme, en l’aspecte econòmic.

Voldria fer constar també una acció que m’ha omplert de goig. És el procés de beatificació o declaració de martiri de 169 sacerdots i laics que hem pogut realitzar en la fase diocesana i la documentació del qual vam entregar en el mes de novembre passat a la Congregació per als Sants. Calia reconèixer la fidelitat d’aquests presumptes màrtirs. I ho hem pogut fer. La beatificació del nostre Francesc Castelló i Aleu, l’11 de març de 2001, ens va encoratjar per aquesta tasca. Gràcies a tots els membres de la Comissió Històrica i del Tribunal que tant hi han treballat, i a Mossèn Ramir Viola pel seu llibre “El martirio de una Iglesia” que ha estat una de les fonts més valuoses per al procés.

Dono també gràcies a Déu perquè en aquests anys ens ha concedit establir una col·laboració molt cordial amb els catòlics romanesos, especialment amb el Bisbe de Iasi, que hem visitat i ens ha visitat. A la seva generositat i visió pastoral de futur li devem els quatre sacerdots romanesos que han estat entre nosaltres. Considero vital, avui més que mai, la col·laboració entre les diverses Esglésies. Lleida ha enviat sacerdots a Cali i altres indrets de l’Església Universal. També ens cal acollir, amb agraïment i humilitat, sacerdots d’altres països, cultures i races. El que he dit dels romanesos, ho faig extensiu als grecocatòlics ucraïnesos, per al servei dels quals tenim entre nosaltres al Pare Yurij, que compartim els tres bisbats de la província de Lleida.

En aquest aspecte de col·laboració entre Esglésies, penso que cal agrair al Pare Déu la sintonia cordial que s’ha establert entre els nostres fidels catòlics i els fidels ortodoxos romanesos, als qui serveixen dos sacerdots coneguts per molts de vosaltres: el Pare Aurel i el Pare Daniel. L’amistat i la comprensió, el coneixement recíproc i l’ajuda mútua són passos importants en el camí irreversible de la unitat. El mateix cal dir, amb les diferències lògiques, respecte a la relació amb les Esglésies protestants i amb els musulmans. Relacions que ha propiciat la Delegació Diocesana d’Ecumenisme.

Aquest és el resum de les actuacions més importants dutes a terme al llarg dels anys del meu servei episcopal a Lleida. Vosaltres, amb una mirada més crítica, potser donaríeu importància a altres fets, ressaltant les mancances que, sens dubte, hi han estat. Ara bé, crec que el que hem de fer és valorar la vida ordinària gris i monòtona de les Parròquies. I en aquest aspecte, sóc testimoni de que en les vostres vides amagades en Crist hi ha hagut molta disponibilitat, un gran amor a Déu i als homes.

Gràcies novament pel vostre lliurament generós a les vostres tasques, que són l’expressió més genuïna de l’amor a Déu. I aquesta acció de gràcies em plau fer-la especialment extensiva al personal de la Cúria, des del Vicari General, que sempre ha estat al peu del canó, al Vicari Judicial, al Secretari General, a l’Ecònom, a l’Arxiver, al Notari, a l’Assessor jurídic i a tots i totes, que heu treballat des d’un anonimat generós perquè les meves orientacions pastorals arribessin a totes les Parròquies de la Diòcesi.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida