Carta de Mons. Ciuraneta, bisbe de Lleida,

als nens i nenes de la Diòcesi (Col·legis, Catequesi, Esplais, MIJAC, etc...)

 Lleida, 21 de febrer del 2007

Estimats nens, estimades nenes,

Alguns em coneixeu perquè he visitat la vostra Parròquia, el vostre “cole” o ens hem vist en la catequesi, en els esplais i en el moviment del MIJAC. A altres no us conec. Però us estimo a tots, perquè tots sou estimats pel Pare Déu, sou fills i filles de Déu pel Sagrament del Baptisme. I, perquè us estimo, us vull dir una cosa.

Potser ja sabeu que he estat uns dies malalt en una clínica. Alguns em van fer arribar unes cartes molt boniques, en què expressàveu el desig de que em recuperés aviat i que pregàveu molt per mi al Pare Déu. A tots, moltes gràcies! I us demano que continueu pregant per mi. Que visqui sempre disposat a fer allò que Jesús desitja de mi.

En sortir ja de la clínica, vaig demanar al Papa que acceptés la meva renúncia com a Bisbe de Lleida. Des de fa uns anys tinc una malaltia, que em limita molt, i no puc fer com voldria les meves activitats com a bisbe, és a dir, ensenyar a tothom a estimar el nostre Pare Déu i a ajudar les persones més necessitades, celebrar la santa Missa a la catedral, visitar els mossens i les parròquies, està atent a tothom que em necessiti. Així, doncs, perquè la salut no em permet fer les coses prou bé, he fet aquesta petició al Papa. Ara estic esperant la seva resposta. Quan el Papa em doni el permís per deixar de ser bisbe de Lleida, aniré a viure, ja retirat, al meu poble, amb la meva família.

 Això serà un canvi molt gran de la meva vida. En lloc de fer el que he fet fins ara, em podré dedicar a llegir, a pregar, demanant a Déu que doni entusiasme i gosadia als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, que treballen per donar a conèixer Jesucrist, el nostre únic Salvador, i per guiar-los cap a la Casa del Pare Déu al Cel.. També pregaré per vosaltres, - ja ho faig cada dia -, però ara, d’una manera més reposada. Pregaré perquè tots els nens i nenes doneu sempre gràcies a Déu, que us estima i us ha donat el regal de la fe cristiana i el Sagrament del Baptisme, per mitjà del qual vau rebre la vida de fills i filles del Pare Déu.

Us heu d’esforçar perquè, així com va creixent el vostre cos, es vagi enfortint la vostra vida de fills i filles de Déu. ¿Com pot créixer aquesta vida? Doncs, imitant el comportament de Jesús i rebent la seva força en el Sagrament de l’Eucaristia, cada diumenge en la Comunió. I si l’heu perdut aquesta vida pel pecat, que és una ofensa al nostre Pare Déu, podeu recuperar-la amb el Sagrament de la Confessió.

Saludeu, de part meva, els vostres pares i demés familiars. Sigueu molt agraïts amb ells, perquè sempre volen per a vosaltres allò que els sembla el millor. Saludeu també els catequistes, professors i monitors, que s’ocupen de la vostra formació humana i cristiana. Seguiu els seus consells. Així el Pare Déu estarà molt content de vosaltres. I vosaltres sereu del tot feliços.

 Amb un gran afecte, us saludo, us beneeixo i us recordaré sempre.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida