Carta de Mons. Ciuraneta, bisbe de Lleida,

als missioners i missioneres del Bisbat de Lleida

Lleida, 9 de febrer de 2007

Benvolguts i Benvolgudes en Crist,

Per la present, vull comunicar-vos que el dia 1 d’aquest mes vaig enviar al Sant Pare la petició de que acceptés la meva renúncia del càrrec de Bisbe de Lleida. I ho vaig fer perquè considero que es donen en mi les circumstàncies previstes en el cànon 401, 2, del Codi de Dret Canònic, que diu: “El Bisbe diocesà que per malaltia (…) esdevingui menys idoni per a complir el seu ofici és pregat vivament que presenti la renúncia”. El que motiva, doncs, aquesta petició al Sant Pare és la manca de salut, que poc a poc em va incapacitant per mantenir un ritme normal en l’acció pastoral. L’última malaltia, -una insuficiència respiratòria-, i l’opinió dels metges que, des de fa uns anys, fan el seguiment de la meva malaltia, m’han mogut a donar aquest pas, després d’haver pregat molt i haver consultat a persones de les que sempre he rebut orientacions assenyades.

Presentada la meva renúncia per raó de manca de salut, correspon al Sant Pare d’acceptar-la o no, després de ponderar-ne les circumstàncies. Jo confio que, per la glòria de Déu i pel bé de les ànimes, el Sant Pare acceptarà la meva renúncia.

Us convido a pregar, ja des d’ara, per aquell que Déu, en la seva infinita saviesa, té destinat a ser el meu successor com a Bisbe de Lleida. I us demano que pregueu per mi. Que la nova etapa de la meva vida sigui un constant himne de lloança i d’agraïment a Aquell que es dignà fer-me partícip del seu sacerdoci ministerial.

No vull deixar el bisbat, sense haver-vos expressat a vosaltres especialment, missioners i missioneres de la Diòcesi, el testimoni del meu agraïment més respectuós i profund per la tasca que desenvolupeu en l’avançada de l’Església, estenent el missatge de Jesús en aquest tercer món, que és el primer en el cor de Déu Pare.

Jo també seguiré pregant per vosaltres, perquè cadascú i cadascuna de vosaltres, en la seva parròquia, en la seva comunitat, en la seva missió, sigui del tot fidel a Crist que l’ha cridat, i a l’Església, la nostra Mare, en el si de la qual volem tots estar, i a qui volem estimar i servir.

No sé si m’he esforçat prou per propiciar unes relacions obertes i profitoses amb tots i totes vosaltres. No hi ha hagut mala voluntat. Ben al contrari. Però sóc conscient de les meves limitacions, que són moltes. Confio en la vostra comprensió i capacitat de perdó.

Quan el Sant Pare accepti la meva renúncia, em retiraré al meu poble, La Palma d’Ebre. Ara, que teòricament tindré més temps, podré dedicar-me més a la pregària. Com la de Moisés, la meva pregària serà d’intercessió, per ajudar-vos i col·laborar amb vosaltres, des de la reraguarda, a la construcció del Regne de Déu. Renovant la meva disponibilitat i l’expressió del meu afecte, us saludo i m’encomano a les vostres pregàries.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida