Carta de Mons. Ciuraneta, bisbe de Lleida,

a tots els fidels del Bisbat de Lleida

Estimats amics i amigues,

Segurament que, a través dels mitjans de comunicació, esteu assabentats de que he escrit al Sant Pare Benet XVI una carta demanant-li que m’accepti la renúncia com a Bisbe de Lleida.

Doncs bé, és això el que avui, diumenge, us comunico de forma especial a tots els qui us heu reunit en les diverses esglésies de la diòcesi.

Sí; li he demanat al Sant Pare que m’accepti la renúncia. L’únic motiu és la meva delicada salut, que m’impedeix servir al Bisbat com jo voldria i vosaltres mereixeu i necessiteu. La malaltia de parquinson sol ser progressiva i em limita molt, com heu pogut comprovar des de fa ja temps.

Hi ha una norma de l’Església que diu que, quan el bisbe, “per malaltia o causa greu, esdevingui menys idoni per al servei episcopal, és pregat de presentar la renúncia” (Cànon 401, 2, del Codi de Dret Canònic). Aquesta és la meva situació. I en fidelitat a les normes de l’Església, he presentat la renúncia. Espero que el Sant Pare me l’acceptarà.

En aquest moments us voldria dir tres coses molt breument. La primera és que us he estimat i us estimo molt, a tots i a totes. Sou fills i filles de Déu. El bisbe ha de representar i fer-vos palès aquest amor amb què Déu us estima personalment.

Per això la segona cosa és demanar-vos perdó. No sé si sempre ho he sabut fer bé. Sí que us puc assegurar que ho he intentat.

La tercera cosa és dir-vos que tot segueix. Tirem endavant. I voldria concretar-vos-ho:

Seguiu sempre fidels a la Missa de cada diumenge. L’Eucaristia és la font de tot el bé, perquè l’Eucaristia és Crist.

Estimeu la vida de família: esposos, fills, germans... És en la família on cadascú de nosaltres es fa més persona, més cristià. I és allí on es prepara per lliurar-se a la societat, a l’Església.

No oblideu el sagrament de la reconciliació. Rebeu-lo. I feu-ho com l’Església vol. Som pecadors. Déu ens vol personar. I ho fa especialment en el sagrament que el mateix Crist ha instituït.

Ajudeu els mossens. Tant com pugueu. Són pocs. I són grans. Per altra banda, hi ha moltes tasques que són pròpies dels laics i que les podeu fer millor que ells. Presteu-los la vostra col·laboració.

I, sobretot, els laics i laiques ompliu d’esperit cristià tot el que feu, en la vostra professió, en l’esbarjo, en les institucions, en l’ensenyament, en la política, en tot. Hem de ser cristians coherents i valents. Avui precisament, potser més que mai, el món espera testimonis, que amb la vida especialment fan creïble l’evangeli.

Voldria dir-vos moltes coses. Seguiré pregant per vosaltres. Pregueu també per mi.

Que la Verge fidel, la Mare de Déu de l’Acadèmia, la Verge blanca, ens concedeixi, a vosaltres i a mi, el do de la fidelitat a tot allò que Déu ens demani i l’Església ens ensenya.

Rebeu tots la meva benedicció més cordial i sincera.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida