Carta de Mons. Ciuraneta, bisbe de Lleida,

a les institucions Diocesanes, Comunitats religioses, Membres del Consell de Pastoral i del Consell d’Economia

Lleida, 9 de febrer de 2007

 Benvolguts i Benvolgudes en Crist,

Per la present, vull comunicar-vos que el dia 1 d’aquest mes vaig enviar al Sant Pare la petició de que acceptés la meva renúncia del càrrec de Bisbe de Lleida. I ho vaig fer perquè considero que es donen en mi les circumstàncies previstes en el cànon 401, 2, del Codi de Dret Canònic, que diu: “El Bisbe diocesà que per malaltia (…) esdevingui menys idoni per a complir el seu ofici és pregat vivament que presenti la renúncia”. El que motiva, doncs, aquesta petició al Sant Pare és la manca de salut, que poc a poc em va incapacitant per mantenir un ritme normal en l’acció pastoral. L’última malaltia, -una insuficiència respiratòria-, i l’opinió dels metges que, des de fa uns anys, fan el seguiment de la meva malaltia, m’han mogut a donar aquest pas, després d’haver pregat molt i haver consultat a persones de les que sempre he rebut orientacions assenyades.

Presentada la meva renúncia per raó de manca de salut, correspon al Sant Pare d’acceptar-la o no, després de ponderar-ne les circumstàncies. Jo confio que, per la glòria de Déu i pel bé de les ànimes, el Sant Pare acceptarà la meva renúncia.

Us convido a pregar, ja des d’ara, per aquell que Déu, en la seva infinita saviesa, té destinat a ser el meu successor com a Bisbe de Lleida. I us demano que pregueu per mi. Que la nova etapa de la meva vida sigui un constant himne de lloança i d’agraïment a Aquell que es dignà fer-me partícip del seu sacerdoci ministerial. Jo també seguiré pregant per vosaltres, perquè cadascú, en la seva parròquia, en la seva comunitat, en la seva missió, sigui del tot fidel a Crist que l’ha cridat, i a l’Església, la nostra Mare, en el si de la qual volem tots estar, i a qui volem estimar i servir.

No sé si m’he esforçat prou per propiciar unes relacions obertes i profitoses amb tots i totes vosaltres. Mai hi ha hagut mala voluntat. Ben al contrari. Però sóc conscient de les meves limitacions, que són moltes. Confio en la vostra comprensió i capacitat de perdó.

Quan el Sant Pare accepti la meva renúncia, em retiraré al meu poble, La Palma d’Ebre. Ara, que teòricament tindré més temps, podré dedicar-me més a la pregària. Com la de Moisés, la meva pregària serà d’intercessió, per ajudar-vos i col·laborar amb vosaltres, des de la reraguarda, a la construcció del Regne de Déu. No dubteu de que mai deixaré de pregar per vosaltres i per les vostres intencions.

Renovant la meva disponibilitat i l’expressió del meu afecte, us saludo i m’encomano a les vostres pregàries.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida