Carta de Mons. Ciuraneta, bisbe de Lleida,

al personal laic de la Cúria Diocesana

Lleida, 9 de febrer de 2007

Benvolgut/da,

En primer lloc, vull agrair-te les teves pregàries pel meu restabliment de la malaltia, que he passat últimament. Quan estàs immers plenament en la malaltia, agraeixes saber que els amics estan al teu costat, donant-te suport amb el record i la pregària.

Tot i que, gràcies a Déu, hagi superat aquest episodi d’insuficiència respiratòria, des de fa uns quatre anys –ja ho saps i ho has pogut constatar- estic vivint amb un “parquinson” que, poc a poc, va limitant la meva dedicació a les meves obligacions de Bisbe. La consciència d’aquestes limitacions progressives, la opinió dels metges que estan seguint el procés de la meva malaltia, i el consell de persones que sempre m’han aconsellat assenyadament, m’han mogut a demanar al Sant Pare que es digni acceptar la meva renúncia com a Bisbe de Lleida.

Confio en que el Papa acceptarà la meva petició, que faig en compliment del cànon 401, 2, on diu: “El Bisbe diocesà que, per malaltia o per una altra causa greu, esdevingui menys idoni per a complir el seu ofici, és pregat vivament que presenti la renúncia”.

Un cop “jubilat” penso retirar-me al meu poble, vivint amb els meus germans. Allà sempre sereu tots ben rebuts.

En aquest moment especial, t’agraeixo ben de cor la teva col·laboració a les tasques de la Cúria i la teva total disponibilitat. I ho faig en nom propi i en nom de l’Església.

 Prega per mi, perquè visqui aquest moment important de la meva vida amb molta pau.

Renovant l’expressió del meu afecte i gratitud, et saludo servidor en Crist,

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida