"Contemplar la grandesa de la Verge Maria ens ha d'ajudar a valorar la nostra grandesa de fills i filles de Déu i viure d'acord amb aquesta condició"

Homilia en la festa de la Mare de Déu de l'Acadèmia

La Bona Mare, la nostra Patrona, la Mare de Déu de l'Acadèmia ja ha tornat a casa seva. Acompanyada per l'afecte filial de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria, ha passat uns mesos a la seva capella. Sens dubte que Ella n'està agraïda i satisfeta i intercedirà perquè la Mare Esperança, la seva fundadora, pugui ser venerada ben aviat com a beata.

Quan la Verge ha arribat a la seva casa gairebé no l'ha pogut reconèixer. Els seus fills i filles, de la Ciutat de Lleida, que l'estimen i la veneren com a celestial Protectora, li han restaurat tot l'edifici. Una restauració molt necessària perquè la major part de l'edifici estava en un estat ruïnós i, quan plovia, l'aigua anava i venia, deteriorant-lo cada vegada més.

Però no sols l'ha trobada recuperada i restaurada, com Ella mereixia, sinó també compartida per altres estadants. Tradicionalment aquest edifici només havia estat la seu de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfica Mariana. Durant uns anys havia aixoplugat una emissora, un diari i algunes activitats culturals. A partir d'ara, la Verge Maria, des del seu Oratori, protegirà les delegacions i moviments apostòlics de joventut, empararà els projectes i les realitats educatives i socials dels Centres d'Esplais Cristians, de l'Escola de l'Esplai i del Servei de Colònies. També, amb el seu amor de Mare, acompanyarà les activitats de l’Hospitalitat de Lourdes en bé dels malalts i acollirà bondadosa moltes actuacions culturals i artístiques dels seus fills.

Però el que més l’ha complagut (gairebé, diríem, l’ha sorprès) ha estat la nova Casa d'Espiritualitat. En ella, per mitjà de recessos, exercicis espirituals, trobades, pregària en el silenci, tots els fills i filles del Pare Déu podran trobar la pau del cor i cultivar la vida interior, alliberant-se de les temptacions materialistes i consumistes. És en la Casa d'Espiritualitat, on ella exercirà més plenament la seva funció maternal d'ajudar-nos en el seguiment del Crist. Ella, advocada nostra davant del Pare, ens condueix a Crist, essent fortalesa i ajut en les necessitats.

Avui, la nostra Bona Mare està contenta i joiosa dels seus fills i filles de Lleida. Contenta i agraïda a les seves autoritats: la Paeria, la Diputació, la Generalitat. També de la Caixa. Tots ells, sensibles a la importància espiritual i cultural d'aquesta obra, han col·laborat amb quantioses aportacions econòmiques. Gràcies a tots per aquesta sensibilitat, perquè heu ajudat no sols a la recuperació d'un edifici, que tot ell és una joia artística, sinó que heu contribuït a que la devoció de la nostra Patrona arreli més profundament en el cor i estigui més present en la pregària dels devots lleidatans.

Perquè aquest ha de ser el fruit principal d'aquesta renovació material: créixer en amor a la Patrona, invocar-la i visitar-la amb freqüència. Altrament, a la nostra valoració d'aquest edifici li mancaria la peça més important i valuosa: Ser el lloc de culte i de veneració de la nostra Patrona.

Alguna de les millores que s'han incorporat a l'edifici han sigut precisament per facilitar l'accés a l'Oratori a totes les persones que vulguin pregar davant de la seva imatge. Jo desitjo que els cristians de la nostra ciutat, de totes les Parròquies i Col·legis, descobreixin la font de gràcies, que és la devoció a la Mare de Déu i Mare nostra, invocada aquí com Mare de Déu de l'Acadèmia i a Ripoll com a Santa Maria de Ripoll. Una mateixa Mare, amb una riquesa inesgotable d'aspectes, tots molt importants per portar-nos al Crist.

En contemplar la grandesa de Maria, amb els privilegis concedits pel Pare Déu, experimentem la temptació de cridar joiosament: Què gran sou, Maria! I, contemplant-la com a Mare i Intercessora, experimentem la necessitat d'exclamar: "Com us necessitem, Maria, perquè ajudats per la vostra maternal protecció, puguem arribar a la casa del Pare!

Contemplar la grandesa de la Verge Maria ens ha d'ajudar a valorar la nostra grandesa de fills i filles de Déu i viure d'acord amb aquesta condició. La seva victòria sobre el pecat i la mort, ha de ser un estímul per nosaltres. També per mitja nostre, Déu vol fer coses grans perquè el seu projecte respecte de cadascun és la nostra santificació. Però, perquè la gràcia sigui eficaç en nosaltres, com ho fou en Ella, ens hem de buidar de la nostra autosuficiència, per deixar que actuï en nosaltres la gràcia de Déu.

                           X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida