L'Eucaristia, sagrament de pietat, signe d'unitat, vincle de caritat i convit pasqual

Homilia de la festivitat de Corpus Christi

En primer lloc, voldria saludar amb un afecte especial aquests nens i nenes de Primera Comunió que, acceptant la meva invitació, participen avui en aquesta solemne celebració del Corpus Christi. 

Gràcies, nens i nenes, a vosaltres i als vostres pares, mossens, professors i catequistes, que us acompanyen, per haver volgut participar en aquesta festa, donant gràcies al nostre bon amic Jesús, que va voler fer-se present i quedar-se en el sagrament de l’Eucaristia.

 Vosaltres li heu de donar gràcies d’una manera molt especial perquè acabeu de fer la Primera Comunió. Jesús us ha fet aquest regal tan gran: poder rebre’l amb freqüència, perquè us ajudi a estimar com Ell ens estima. Tot això és tan important que ho hem de recordar sempre, com una cosa profundament gravada en el vostre cor. Els mals records els hem d’apartar. Els bons records de les coses importants, com és els de la 1ª Comunió,  els hem de conservar, agrair i procurar que es repeteixin, rebent moltes vegades a Jesús en la Comunió. 

Llegenda: Dos amics viatjaven pel desert i es van posar a discutir tan fort que l’un va donar una bufetada a l’altre. Enfadat i sense dir res, aquest va escriure a l’arena: “Avui el meu millor amic m’ha donat una bufetada”. Van continuar el camí i van arribar a un oasi. Van decidir banyar-se i el que havia rebut la bufetada s’ofegava. L’amic el va salvar. Recuperat, va gravar, amb un punxó, en una pedra aquestes paraules: “Avui, el meu millor amic, m’ha salvat la vida”. Estranyat l’amic li va preguntar: ”¿Perquè després de donar-te la bufetada, ho vas escriure a l’arena i ara ho fas en una pedra?” Li va respondre: “Quan un amic t’ofèn ho has d’escriure en l’arena, perquè el vent de l’oblit i del perdó ho esborri. Però, quan el teu amic te fa una cosa grandiosa ho has de gravar en pedra, en la memòria del cor, on cap vent ho pot esborrar”. ¿Com heu gravat el dia de la 1ª Comunió: en arena... o en pedra? 

Es important que el camí començat rebent a Jesús per primera vegada, després d’un temps de preparació, el seguiu, rebent-lo més vegades, anant a Missa, preparant-vos ja des d’ara per al sagrament de la Confirmació... ¿Com podeu fer-ho? En el col·legi i la parròquia us ho diran... Ah, i gràcies per les cartes que m’heu enviat. Tots em dieu que agraïu la meva felicitació. Alguns m’inviteu a visitar el vostre col·le... ¿Ens tornarem a trobar a la vostra parròquia? Jo ho espero. Com també confio en la col·laboració dels vostres pares, que són els vostres primers educadors i tenen la responsabilitat de procurar-vos aquella educació que està més d’acord amb les seves creences.

 I ara, deixeu que em dirigeixi als més grans. També nosaltres necessitem gravar en el nostre cor que Crist ens estima perquè ha deixat l’Eucaristia; i ens l’ha deixada, com ensenya el Concili Vaticà II, com a “sagrament de pietat, signe d’unitat, vincle de caritat i convit pasqual” (SC 47).

1.- L'Eucaristia, sagrament de pietat.- L’Eucaristia és la manifestació més gran de l’amor de Déu al seu poble. Si l’amor s’expressa en la proximitat, l’Eucaristia és el “Déu amb nosaltres”. Tots els amors humans s’acaben amb el temps; sols el de Déu és etern. Tots ens poden deixar; només Déu restarà sempre amb nosaltres, en l’Eucaristia. Per això l’Eucaristia ha de ser el lloc on l’amor de Déu i el nostre es trobin. L’amor de Déu ha de ser correspost pel nostre. Seria bo que aquest amor s’expressés amb la nostra visita freqüent al Senyor reservat en el sagrari. Es un bon veí del barri, que ens pot ajudar en les nostres necessitats.

2.- L'Eucaristia, signe d'unitat.- Com el pa eucarístic és fruit de molts grans de blat que, un cop molts, formen una sola cosa; i com el vi és fruit de molts grans de raïm que, premsats, formen una sola cosa, igualment els qui participem de l’Eucaristia, tot i ésser molts, hem de tenir un sol cor i una sola ànima. Eucaristia i catòlics dividits no és compatible. Eucaristia i grups tancats s’exclouen. L’Eucaristia ens uneix en un sol poble de Déu, on no compta ja ser home o dona, jove o adult, ric o pobre. El que compta són els seus efectes: ser una sola família, la família dels fills de Déu, on hi regna sempre l’amor: el perdó, la comprensió i la misericòrdia entranyable. Si ens mostrem dividits en grups antagònics, en capelletes tancades, difícilment tindrem força missionera, per excel·lents programes teòrics que preparem.

3.- L'Eucaristia, vincle de caritat.- Si Crist s’ha fet aliment per nosaltres, Ell vol que compartim el seu mateix amor entre nosaltres. Sant Pau ens recorda que el pa i el calze de l’Eucaristia són signe d’unitat. Així com el pa és u i compartit, igualment nosaltres som un sol cos en el que tots els seus membres són germans. El qui participa de l’Eucaristia s’obliga, com Jesucrist, a la donació en favor dels altres, sobretot en favor dels més necessitats. L’Eucaristia no és un ritus separat de la vida; eucaristia i vida estan íntimament units. Els qui compartim el pa eucarístic no podem viure insensibles davant les exigències de la fraternitat. Com diu l’autor de la Didajé: “Si compartim el pa celestial, ¿no serem capaços de compartir el pa material?” (Didajé IV,8). Per això, avui, dia de l’Eucaristia, és també el dia de la caritat. L’Església té una institució pròpia, encarregada de canalitzar l’acció caritativa i social, Càritas. Moltes són les pobreses que atén aquesta institució gràcies a la col·laboració generosa de tots. És una institució fiable perquè administra amb escrupulositat el que rep per als pobres. 

4.- L'Eucaristia, convit pasqual.- Convit és sinònim de família unida, de festa compartida. Cada vegada que participem de l’Eucaristia som invitats a menjar el cos de Crist, aliment del poble pelegrí. Crist, a Cafarnaum, va prometre un aliment especial, que dóna la vida eterna. No és com el pa material miraculosament multiplicat ni com el manà que van menjar els israelites al desert. “Aquest és el pa que ha baixat del cel; (...) el qui menja d’aquest pa, viurà per sempre” (Jn 6, 58). Hem de combregar amb consciència dels compromisos que adquirim. La comunió ens uneix de tal manera a Crist que podem fer nostra l’expressió de Sant Pau: “Visc jo, però no sóc jo; és Crist qui viu en mi”  (Gal 2, 20). Si Crist, per la comunió, viu en nosaltres, Ell ha de seguir actuant per mitjà nostre. Com Ell, haurem de fer la voluntat del Pare, donar la vida pels altres, perdonar, apropar-nos als allunyats... 

Eucaristia, sagrament de pietat, signe d’unitat, vincle de caritat i convit pasqual. Que el Senyor ens ajudi a gravar en el nostre cor la riquesa d’amor d’aquest sagrament, a adorar-lo amb gratitud i amb devoció, a rebre’l amb les degudes disposicions internes i externes, tot fent present l’amor de Déu en el món amb les nostres obres de caritat fraterna.

                           + Francesc Xavier, Bisbe de Lleida