Obrir la porta

18 Febrer 2007 

En tornar a la casa de l’estimada, el jove va cridar a la porta i una veu des de dintre va preguntar” ¿Qui ets?”. El jove va respondre: “Sóc jo” i va repetir “Sóc jo!” Però la veu va replicar des de dintre. “Aquesta casa és massa petita. No té lloc per a dos. L’has omplert al llarg del temps amb tantes coses nímies, sense importància, -béns, propietats, riqueses, fama, prestigi…-”. I la porta va seguir tancada.

¿Amb quina freqüència no ens passa a nosaltres de tenir la casa de la vida interior, de la vida espiritual, tan petita, i tant plena d’objectes inútils que Déu no pot fer-hi estada? Jesús ens digué: “Qui m’estima guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell” (Jn 14, 23). Déu només pot venir a nosaltres, si nosaltres estem realment buits d’aquestes realitats que, tot i ser realitats positives, ens distreuen. Quan és l’orgull, l’amor propi, la mentida els qui governen les nostres vides, Déu no hi té cabuda. Recordem les paraules de Jesús: “Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima un, avorrirà l’altre, i si fa cas d’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner” (M t 6, 24).

Per altra banda, potser la tenim tan buida, i la vida tan materialitzada que no sigui digna de poder rebre l’estada de la Santíssima Trinitat. Quan rebem el sagrament del Baptisme, rebem la vida divina trinitària per mitjà de la gràcia santificant, la gràcia de la justificació que ens incorpora a Crist i a la seva Església, que ens fa ser i viure com a fills i filles de Déu. Però això només és possible si ens deixem guiar per l’Esperit.

“Oh Déu meu, Trinitat que adoro… pacifiqueu la meva ànima; feu-me el vostre cel, la vostra estada i el lloc del vostre repòs. Que no us deixi mai sola, sinó que estigui allí, amb tota la meva persona, totalment desperta en la meva entrega a la vostra acció creadora” ( Beata Elisabet de la Santa Creu).

De vegades dissimulem de creure que el món dóna voltes al voltant del sol. Però de fet, estem persuadits que dóna voltes al voltant nostre.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida