Junts per sempre

28 Gener 2007 

Un mestre famós explicava a un grup de joves, que argumentaven que el romanticisme era l’’únic” aliment vertader, que nodria la vida de relació dels casats i que, per tant, quan els sentiments romàntics es refreden, la relació d’amor va diluint-se fins a morir de tal manera que gairebé més tornarà a ressuscitar. Aquelles persones esdevenien per a elles mateixes unes desconegudes.

El grup seguia amb tan interès les diverses intervencions, que gairebé havia perdut el sentit del temps. La seva ment fantasiosa, que la passejava per salons immensos, la novetat del tema havia suscitat la seva curiositat més fonda, que des de sempre s’havia guiat. El mestre, que avui ni ha sortit fins els arbres del passeig, insistia en la bondat de l’amor, que crea entre les persones un nus tan estret, que res ni ningú no poden mantenir la perpètua pretensió de poder-lo desfer.

El pare i la mare s’estimaven. Poques vegades ho van manifestar amb un gest. Tenien un cor que era una flama de foc ardent, l’un per l’altre. Ningú més, fora de Déu, podia conèixer el seu secret.

Hem arribat a la tomba. De la mare. Jo sóc Carles i m’acompanya l’Antònia, la meva núvia. Ens agenollem i preguem per ella i pel pare, que junts van construir una comunitat d’amor i de vida en Crist. Amor lliurat, per fer feliç la persona estimada. I amor rebut amb agraïment, com do del mateix Déu. La felicitat té tot el seu secret en estimar, en compartir, com el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

Carles i Antònia, l’enhorabona pel pròxim casament. Que , com ho és Déu en si mateix, ho sigueu vosaltres: una comunitat de vida i d’amor. En això us han insistit en els “Diàlegs Conjugals” del vostre arxiprestat, on heu acudit uns vespres per rebre unes catequesis sobre el Sagrament del Matrimoni.

Estic mirant el pare, que té la mà sobre la tomba de la mare. Quanta estimació van viure i van regalar! Llavors no s’exigia una preparació per al matrimoni. Es vivia en la confiança plena en Déu. I això ja era una forta garantia de reeixir.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida