Si no volem guerra, la nostra estratègia pot consistir en el refredament de les tibantors i, quan ens fan una jugada bruta, no deixar-nos portar pel nostre caràcter violent, sinó fer silenci en el cor, on podrem escoltar la veu de Jesús, que ens diu: «Feliços els qui treballen per la pau».

Em van explicar aquest consell, que pot ser-nos molt útil i alliçonador. Diu així: «Si t’has enfadat amb el teu germà i et proposes matar-lo, abans seu i resa l’Avemaria. Quan hagis acabat la primera Avemaria, t’adonaràs que la mort és potser un càstig massa desproporcionat i decidiràs donar-li una bona pallissa. Resa una altra Avemaria. Poc a poc t’aniràs persuadint de que algunes paraules enèrgiques poden substituir els cops. Bé, resa la tercera Avemaria. I quan hagis acabat de resar-la, ves a veure el teu germà i li donaràs una forta abraçada».

Els violents, els qui imposen els seus capricis, els qui no respecten els drets dels altres, mai podran construir una pau «en amor i veritat».

Sant Pau ens invita a «viure en pau amb tothom, en tant que depengui de vosaltres. No us feu justícia a vosaltres mateixos, més aviat cediu el lloc a la justícia de Déu. Jo donaré la paga merescuda» (cf. Rom 12, 18-19). Sant Pere ens ensenya que aquesta va ser l’actitud de Crist: «Injuriat, no tornava injúria; maltractat, no amenaçava, sinó que es confiava a qui judica justament» (1Pe 5, 8).

Amb el ressò de la Jornada Mundial per la Pau celebrada l’1 de gener, no hem d’oblidar la responsabilitat de tot cristià per construir un món en pau. Que la nostra pregària pugi avui fins al Pare Déu, perquè els nostres dies transcorrin en la seva pau.