En la escuela de la Sagrada Familia

En l'escola de la Sagrada Família

31 Desembre 2006  

M’ensenyen unes fotos boniques, que busquen els moments agradables que ha suposat aquest reviure tots units. És bonica la fotografia que capta el moment en el que tota la família, reunida amb ocasió de les festes nadalenques, contempla i comenta davant del Pessebre les diferents escenes de l’Evangeli de la infància de Jesús. És potser la imatge que resumeix millor el que és la família i quina missió ha de complir avui i sempre.

Totes les famílies han de viure unides en l’amor, formant una comunitat de vida i d’amor. Jesús, Maria i Josep formen una família, en la que ho comparteixen tot: joies i penes, il·lusions i treballs, salut i malalties, com la persecució d’Herodes, l’exili a l’Egipte. En l’escena, els contemplem reunits en una establia, compartint la situació de pobresa.

Austeritat i no consumisme. En la confusió de les actuals festes nadalenques, cal que, com la família de la cova de Betlem, no es cedeixi a les tentacions del consumisme que ens ofega en aquests dies. La família ha de saber defensar-se contra aquesta pretensió de la societat, que cerca en convertir-la en una unitat de consum. Pau i alegria, representades per les figures dels àngels, que anuncien que aquell Infant, embolcallat i posat en una menjadora, és font de pau i d’alegria. «Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador que és el Messies, el Senyor». «No tingueu por: us anuncio una nova, que portarà a tot el poble una gran alegria». La fotografia de la família, que mira el pessebre, ens presenta uns rostres somrients i que inspiren pau i amor. Tota família hauria de ser un oasi de pau, de respecte mutu i d’acollida. Com més desvalgut és el membre de la família, més aquesta s’ha de bolcar en ajuda seva.

Adoració i pregària. La contemplació dels tres personatges de la cova genera admiració, sorpresa, estupor, perquè aquell Infant és el Fill Unigènit del Pare; el Messies anunciat pels profetes. Els pastors se’n van tornar, glorificant Déu i lloant-lo». Aquí, davant del pessebre, algú comença el cant del «Santa Nit».

Heus aquí un dels molts camins que té la família per a transmetre les virtuts humanes i cristianes. D’una forma senzilla la família cristiana, amb la seva capacitat testimonial i crítica, ha de tenir la gosadia a ser transformadora de les noves generacions, disposada a renovar-se com a cèl·lula regeneradora de tota la comunitat cristiana, com escola d’oració i taller de pràctica cristiana, responent al designi del Déu Creador.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida