El secret de la felicitat

24 Desembre 2006  

Un dia li van dir que la felicitat era un tresor i va començar a buscar-lo. Primer, es va moure pels camps dels plaers; després, s’afeccionà al poder i a les riqueses; després, va recórrer els camins de la fama i de la glòria. Va continuar en la recerca de la felicitat, deixant-se portar per l’orgull, per la peresa i per tot el que estava al seu abast.

En la volta d’un camí va veure un cartell que deia: «Tens dos mesos de vida». Aquell home, cansat i avorrit de la seva vida, va dir: «Aquests dos mesos que em queden de vida, conviuré més amb els de casa; compartiré tot el que tinc d’experiència i de saber.»

I aquell cercador incansable de la felicitat, només a la fi dels seus dies, va descobrir la grandesa del seu interior, la capacitat de compartir, la possibilitat de dedicar-se als altres, el valor de la renúncia que feia de si mateix en el servei als altres. Aquell era el tresor que tant havia desitjat. Va comprendre que per a ser feliç s’ha d’estimar, s’ha d’acceptar la vida com ens ve; s’ha de gaudir amb el que és senzill i amb el que és valuós; s’han de tenir raons per a viure i descansar.

Va entendre que la felicitat brolla del cor, amb la rosada de l’afecte i de la tendresa. Aquests són instants i moments de plenitud i de benestar, que estan lligats a la manera de veure les persones i de relacionar-se amb elles. Que només Déu és la font suprema de l’alegria, perquè Ell és l’alegria. Finalment, va descobrir que cada edat té la seva mesura pròpia de felicitat i que només Déu és la seva font suprema perquè Ell és Amor, Bondat, Reconciliació, Perdó, Donació total.

I en la seva ment va recordar aquella sentència que diu: «¡Quant gaudim amb el poc que tenim i quant sofrim per les coses que desitgem!»

De genolls, davant la cova de Betlem, podem contemplar el secret de la felicitat: una història senzilla, humil, plena de gratuïtat. Déu ha volgut plantar la seva tenda entre nosaltres per ajudar-nos a sortir de la nostra misèria i enlairar-nos a la grandesa de Déu. Per l’Infant de Betlem som fills en el Fill. Bons Nadals amb aquesta bona notícia!

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida