|
La novetat és Crist 10 Desembre 2006 L’Església, en el curs de l’any litúrgic, commemora el misteri de Crist, des de l’Encarnació fins al dia de la Pentecosta. El temps d’Advent té una doble característica: és el temps de preparació del Nadal per a celebrar la primera visita del Crist, fet infant, que ha de venir «a judicar els vius i els morts» i a establir definitivament el Regne de Déu. Les circumstàncies que acompanyen el naixement de Joan Baptista provoquen interès i perplexitat. Déu sempre ens desconcerta i ens descol·loca. Zacaries i Elisabet són vells; sembla que ja no poden tenir fills. Per tant, la concepció d’aquell fill és la prova viva de l’amor gratuït de Déu. És un regal de Déu. L’home no el podia aconseguir amb els seus mitjans. El missatge és clar: Déu ha volgut entrar en la nostra història, ha volgut imprimir-li el segell del seu amor gratuït. Ell té un designi de salvació, que va molt més enllà dels nostres esquemes humans, venç les nostres pors i supera immensament les nostres esperances. Déu és aquell que ho fa tot nou (cf. Ac 21,5). Estem invitats a descobrir la novetat de Déu, el seu poder amorós, i estem invitats a viure des d’aquest amor sempre nou i gratuït. I quina és la novetat? Quines conseqüències comporta per la nostra vida acceptar aquesta novetat? La novetat és Crist: Ell és l’home nou, en qui se’ns ha manifestat la bondat i la misericòrdia entranyable del nostre Déu. Ell és, per tant, el vertader Adam, el principi i la fi de la salvació. Ell és el Redemptor del món i el Salvador dels homes. Per mitjà d’Isaïes, el Senyor ens parla i ens diu: «No recordaré més els fets passats; no penseu en les gestes antigues. Faré una nova gesta, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu?» (Is 43,18-19). Què inquietant i beneficiós és aquest interrogant: No us n’adoneu? Joan Baptista tingué una convicció molt forta sobre la novetat que l’arribada de Jesús tenia per a la història; i tot està polaritzat, com per magnetisme irresistible, per aquesta novetat, que és Crist Salvador. Davant de la vinguda del Crist, Joan Baptista repeteix insistentment: «Prepareu els camins del Senyor». «Convertiu-vos, perquè el Regne del cel és a prop». No demana una simple conversió ètica, sinó, sobretot, religiosa. El nostre seguiment de Jesucrist, respon a aquesta crida? Cal revisar el lloc que ocupa Crist en les nostres vides. Busquem el sentit radical de la vida en Crist? X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida |