¿Para qué formarse?

Per a què formar-se?

26 Novembre 2006  

Hem de donar gràcies a Déu perquè està desvetllant en molts laics i laiques el desig de conèixer millor la fe cristiana amb l’estudi de les ciències religioses. Actualment, quan gairebé tot es mesura amb criteris d’eficàcia, de rendiment o d’utilitat immediata, alguns es pregunten: «I quin profit en treuen?»

Serveix almenys per una cosa tan importat com és no perdre el nord de la pròpia existència, trobar la font d’aigua fresca que raja cap a la Vida eterna. Per a viure en plenitud no en tenim prou amb una confiança cega en les possibilitats de la ciència i de la tècnica. No sols necessitem respondre a la pregunta: «Com fer això»; sinó també buscar els «per què», les raons últimes dels fets.

Els humans podem superar, amb poc temps, llargues distàncies, vèncer malalties i pal·liar el dolor. Podem construir instruments per establir la comunicació global en temps real. És gran el poder dels homes, precisament a partir de la riquesa que Déu li ha donat per la creació. Però l’home que gairebé ho pot tot, no pot escapar de la seva condició finita, limitada, mortal. No pot aconseguir que els avenços tècnics i científics no esdevinguin privilegi d’uns pocs. D’una banda mai com ara la humanitat ha acumulat a un mateix temps tant poder i tanta por, tant luxe i sofriment. És capaç l’home de posar tot el poder de la seva ciència i de la seva tècnica en favor de tota la humanitat?

Cal propiciar el diàleg fe-ciència perquè la fe pot aportar les motivacions i la ciència els mitjans. La fe pot humanitzar la ciència i aquesta pot rebre la resposta a les inquietuds últimes, que donen sentit i plenitud a l’humà. L’IREL i la Pastoral Universitària treballen en aquest sentit. Jo els encoratjo a continuar la reflexió interdisciplinar, deixant obert l’horitzó a les qüestions que donen sentit a la humanitat. Diu el Papa Benet XVI: «Crist no pren res del que hi ha de bonic i de gran en vosaltres, sinó que ho perfecciona tot per a glòria de Déu, la felicitat dels homes i la salvació del món».  

                                                                 X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida