El martiri, testimoni radical

5 Novembre 2006  

La Comissió Diocesana «Pro canonització dels sacerdots i laics presumptes màrtirs dels anys 1936-1939», que ha estudiat la mort, possiblement martirial, de 139 sacerdots i 30 laics ha acabat el seu treball.

Per tal de donar gràcies a Déu, que ens ha permès de conèixer de prop el testimoniatge d’un bon nombre de sacerdots i laics que van donar la seva vida per ser plenament fidels a Crist, convertint-la així en un do fecund, que hem d’agrair al Senyor, avui a la Catedral celebrarem l’Eucaristia d’acció de gràcies i la cerimònia de cloenda del procés.

La notícia, amb el seu contingut d’esperança, ens ofereix reflexions molt riques i estimulants. Una és que la santedat que manifesten els màrtirs no es troba lluny de les nostres comunitats. Perquè els màrtirs no sols van existir en els primers segles del cristianisme.

Estan presents al llarg de tota la història del cristianisme; també en el nostre temps. Així ho constatava Sant Agustí: «Tota la terra està revestida de la sang dels màrtirs, el cel floreix per les seves corones, les esglésies estan ornamentades amb les seves tombes, les estacions marcades pels seus aniversaris, la salut de l’ànima i del cos augmentada pels seus mèrits» (In Ps,118,30.5).

I ja a l’època moderna Pascal escriurà: «L’exemple de la mort dels màrtirs ens afecta, donat que són membres nostres. Tenim un vincle amb ells; la seva decisió pot formar la nostra, no sols amb l’exemple, sinó perquè pot merèixer la nostra». (Pensaments, n. 481).

El record d’aquests testimonis ens planteja a nosaltres el compromís de coherència, seguint Jesucrist. Persones que ens indiquen que és possible assolir el projecte de Déu, que ens ha donat la vida perquè manifestem la seva santedat (cf. Ef 1,4).

Us invito a llegir amb atenció el capítol V de la Constitució «Lumen Gentium», del Concili Vaticà II. Afirma clarament que tots estem cridats a la santedat. Per mitjà del Baptisme rebem del Pare Déu el do de la santedat. Però el do es tradueix en una tasca que ha de dirigir tota la vida cristiana: «Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament» (1Te 4,3). És un compromís que no afecta només a alguns cristians. «La crida a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat s’adreça a tots els fidels, de qualsevol estat o condició» (LG 40). I és, sens dubte, l’aportació més original, necessària i fecunda que podem fer a la nostra societat.                                                 

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida