El més enllà

29 Octubre 2006  

En la Festa de Tots Sants i en la Commemoració dels Fidels Difunts, l’Església, Mare preocupada i solícita, recorda els fills i filles, participants de la vida divina pel sagrament del Baptisme, que ens han deixat i participen ja de la Casa del Pare, o bé s’estant purificant, per ser dignes de gaudir també un dia del goig dels benaurats, o bé van viure al marge de Déu en aquest món i així seguiran per tota l’eternitat.

Són, per tant, dies de pregària personal i comunitària i de penitència en sufragi dels nostres difunts

I són dies per a pensar en que la nostra estada en aquest món és també provisional. També nosaltres hem rebut aquesta vida perquè, ens servim d’ella responsablement, perquè aquesta vida és un do, un regal de Déu, que hem d’estimar i salvar. La vida és de Déu. Nosaltres en som uns administradors.

Diguem “sí” a la vida rica, abundant, plena, la que Crist ens ha promès: “Jo he vingut perquè tinguin vida” (Jn 10,10).

Diguem “sí” a la vida; però aquesta es troba amenaçada constantment. Vet aquí algunes d’aquestes amenaces: droga, alcoholisme, accidents de trànsit, consumisme, depressió, abús del sexe, buidor de la vida, fam, guerres, eutanàsia, avortament, moltíssimes malalties.

Diguem “sí” a la vida. Per això el nostre desig i els esforços per conservar i millorar les condicions de la nostra vida i la dels altres.

Amb tot, la malaltia existeix i ens escandalitza. Des de la malaltia, Déu sembla menys Déu. Qüestiona la seva bondat infinita. I posa en dubte el seu poder totpoderós.

Però precisament la malaltia és present en aquest món per oferir-nos una ocasió per estimar. Diu Paul Cloel:”Déu no ha vingut per eliminar el sofriment, ni a explicitar-lo. Ha vingut per omplir-lo, a donar-li sentit amb la seva presència”. El malalt no és un passiu, un inútil, sinó que té una missió: ser testimoni de que la vida i la mort tenen un sentit. Servir la vida consisteix precisament en això: donar sentir al sofrir i al morir. I no oblidem que el més enllà es va realitzant amb els materials d’aquí: l’amor!                                        

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida