Cultivar la fe

8 Octubre 2006  

Una nit em vaig perdre pels carrers d’una gran ciutat. La divina Providència va fer que em trobés amb una velleta cega, que em va dir: “Si no coneixes el camí, t’acompanyo jo que el conec. Si tens la força de seguir-me, de tant en tant, et cridaré fins allà, al fons on hi ha un xiprés, després pujarem cap aquell cim, on hi ha una creu.” Vaig respondre: “És cosa estranya que una que no hi veu em vulgui guiar”. La vella em va estrènyer la mà i em va dir. “Camina”.

Llavors vaig comprendre que aquella velleta, que la Providència havia posat en el meu camí de la vida era la virtut de la fe. Per ella m’havia de deixar guiar dòcilment, si no volia perdre el camí, que he de seguir al llarg de la vida d’aquest món, per arribar a la casa del Pare Déu.

Seguir la fe no és fàcil. A tots ens ve la temptació de demanar-li Déu proves de la seva proximitat, com una “assegurança de felicitat”. Voldríem signes de que el nostre camí per la vida és el bo. Alguns, fins i tot, tenim un afany de miracles. Volem “veure” per a “creure” mentre que l’apòstol Tomàs ens fa entendre que són “feliços” els qui creuen sense haver vist.

Tots podem tenir dubtes i moments de crisi en la fe: o bé perquè sembla que Déu ha entrat en eclipsi, o perquè han entrat les desgràcies, que ens fan dubtar de l’amor de Déu, o perquè les temptacions ens han portat per camins perdedors o perquè ens hem anat refredant del nostre fervor inicial.

No és que sigui bo el dubte. Sobretot, si és sistemàtic. Però el dubte té també aspectes positius. Dubtar pot significar que no posem la confiança en coses banals, superficials, que som sempre pelegrins en recerca. Dubtar pot significar que la nostra fe no es fonamenta només en el que la família, la parròquia, el col·legi ens ha transmès, sinó que, a més de ser do de Déu, és també conquista nostra, que demana el nostre “sí personal”, enmig de la confusió que regna en l’ambient, que en alguns moments fa trontollar les nostres seguretats.

Demanem al Senyor que purifiqui i augmenti la nostra fe, que la faci sencera i forta.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida