Dignificar la caritat

17 Setembre 2006  

El dia 22 del present mes, Càritas Diocesana inaugura la seva nova seu, destinada a atendre els necessitats. I vol fer-ho amb aquella discreció i delicadesa, que usà Jesús en el seu tracte amb els pobres. Jesús mai actuava des de la prepotència i el paternalisme, sinó amb senzillesa eficaç.

La meva preocupació i la dels dirigents de Càritas ha estat fer més eficaç la nostra atenció als pobres. Per tant, s’ha buscat la funcionalitat, i que els voluntaris i professionals puguin realitzar la seva tasca assistencial i de promoció social d’una forma digna i actualitzada.

Fins ara, tot aquest treball s’ha realitzat amb una gran precarietat de mitjans i gràcies a la generositat dels seus professionals i voluntaris. També hem d’agrair la col·laboració generosa de la Paeria que va comprar l’edifici que havia estat el temple de Sant Pau, propietat de la Diòcesi. Aquesta s’obligava a utilitzar el producte d’aquella venda en la construcció d’un nou edifici que centralitzés tota l’acció social (d’assistència i de promoció) de l’Esglésa. A més, des que, pel perill d’esfondrament, es va abandonar l’edifici de la plaça de Sant Josep, Càritas ha realitzat la seva tasca utilitzant, unes instal·lacions del antic convent de Santa Clara, de les quals el mateix ajuntament n’és el propietari.

Aquesta inauguració de les noves instal·lacions de Càritas hauria de impulsar una renovació d’aquesta institució tan necessària per a la vida i missió de l’Església. Càritas ha de continuar, en aquest món tan contradictori, dividit i nafrat, l’acció guaridora del Crist. Ell ha de continuar essent el “bon samarità”, que es compadeix de nosaltres i ens auxilia en el camí de la vida.

Per això, Càritas, com a continuadora de l’acció compassiva de Crist, ha de rebre el nostre suport i la nostra ajuda. Siguem generosos amb Càritas! La inauguració del nou edifici de Càritas ha de suposar no sols un millorament de les instal·lacions sinó una atenció més personalitzada a qualsevol que necessiti el nostre ajut. Els necessitats són persones com nosaltres. I com nosaltres són fills i filles de Déu. Ells, per aquest doble títol, tenen dret a ser tractats amb la dignitat que les noves instal·lacions signifiquen.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida