|
El poder de la llengua 10 Setembre 2006 Una fàbula antiga explica que Júpiter va posar dues alforges sobre l'esquena dels éssers humans. A la bossa del davant hi portava els defectes dels altres; per això contínuament els estem criticant. En la bossa del darrera portem els propis defectes. Mai els tenim en compte. Conten també que Alexandre el Gran, tenia el costum de tapar-se una orella, quan li portaven queixes contra altres persones, doncs l'altra la deixava per escoltar l'acusat. Santa Teresa de Jesús mai parlava contra els altres. Amb les seves paraules beneïa i lloava les qualitats que descobria en les seves germanes. La llengua és un membre petit, i pot vanagloriar-se de poder fer molt bé o molt mal. Amb ella beneïm el Pare. Amb ella maleïm els éssers humans, fets a imatge de Déu. Ens serveix per la benedicció i la maledicció. Ens serveix per a elogiar, dir la veritat, anunciar bones notícies i, gràcies a ella, podem parlar amb el Senyor. Les llengües dolentes sempre tenen verí, amb què enverinar els altres. La crítica i la murmuració injurien i ofenen. Les critiques i les murmuracions provoquen grans enemistats entre amics. Amb les paraules lloem el Senyor. Has de posar-hi el cap, diu D. Quixot a Sanxo. Tot el coneixement que ha de tenir el meu escuder és omplir-se bé el cap de que: la llengua serveix per a demanar, menjar, i insultar. Amb la llengua podem beneir i maleir! A una dona, que es confessava amb freqüència de parlar malament dels altres, Sant Felip Neri li va dir: "Filleta, el teu pecat és greu. Cal que facis penitència: mata una gallina i escampa les plomes. Després torna pel mateix camí, però recollint-les totes. La dona li va dir: "Però això és impossible", El sant li va respondre: Certament és impossible recollir novament totes les plomes, com impossible és reparar tot el mal que has escampat amb el teu malparlar”. es que renuncien a ser maquinistes i trien la comoditat del passatger. X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida |
