|
Formació permanent 30 Juliol 2006 Aquell abat tenia una gran riquesa interior i el seu desig era poder comunicar a tots els monjos la seva saviesa, ajudant-los a sortir de la ignorància. Aquests es resistien a rebre més formació. Pensaven que ja en tenien prou. Un dia aquell abat va anar a visitar un grup de monjos, que vivien amb un gran recolliment espiritual. La seva arribada va provocar un gran revolt. “Què voldrà fer-nos aprendre aquest? Ja en tenim prou en no oblidar el que ja sabem! A més, aquí ja som massa. Cadascun vol dir els seus pensaments i no ens entenem. Per tant, fem-li entendre amb algun signe, que no l’ofengui, que el nostre convent ja està ple i no hi ha lloc per a ell”. El qui feia de cap del grup li va portar una copa plena de llet, volent indicar-li que aquell lloc estava superpoblat de mestres espirituals i que no hi havia lloc per a ell. En veure aquella copa plena de llet, l’abat va somriure i agafant un pètal de rosa el va posar dins la copa de llet. Amb aquesta acció significava que així com el pètal de rosa flotava en la llet, sense fer sobreeixir la copa, també la saviesa de l’abat podia trobar un lloc sense destorbar els altres. El missatge fou comprés i les portes del monestir es van obrir de bat a bat per aquell hoste venerable. De vegades ens pot succeir a nosaltres que, creient que ja ho sabem tot, depreciem o no valorem prou els ensenyaments, que sobre la Bíblia, la Teologia o el Dret Canònic, podríem rebre fent un petit esforç i aprofitant tots els mitjans de formació que ens ofereixen les parròquies, els arxiprestats, les delegacions o l’IREL. No ens podem quedar en una formació cristiana de simple iniciació als coneixements de la fe. Hem d’aprofitar tots els mitjans, que s’ofereixen al nostre abast, sense rebutjar-ne cap per enriquir-nos i enfortir les nostres conviccions. El pluralisme d’idees, de visions del món i de la persona humana demana una sòlida formació, des de la qual poder dialogar, des de la pròpia riquesa, amb els altres. X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida |
