|
Ser original 23 Juliol 2006 El vaig trobar al jardí, com em van dir. Assegut en un banc a l’ombra d’un arbre, semblava absort en els seus pensaments. Vaig seure al seu costat i li vaig preguntar: “¿Per què estàs aquí?”. Em va mirar admirat i amb sorpresa. I em va respondre: “No és una pregunta molt oportuna; amb tot, la contestaré. El meu pare va voler fer de mi una reproducció de si mateix. També, el meu oncle. I la mare també somniava per a mi la imatge il·lustre del pare. La meva germana posava sempre com exemple a seguir el seu marit, sempre tranquil, com peix en l’aigua. El meu germà pensava que jo l’havia d’imitar i esforçar-me per ser un bon atleta. I els meus professors, els de filosofia, matemàtiques, música... també van voler ser dominants. Cadascun volia que fos una còpia de cadascú d’ells. Per això vaig venir a aquest lloc. Em va semblar més sa. Almenys puc ser jo mateix". "Ser un mateix". Perquè, en la nostra societat, hi ha moltes crides a ser "originals", que vol dir deixar-se portar per l'esclavitud de la moda , del què diran, del respecte humà. Hem de ser únics, amb una personalitat humana i cristiana ben definida, aportant aquella novetat de vida, -les benaurances-, que suposen anar contracorrent. "Tots i totes ho fan"; “tots i totes ho diuen". Cal ser prou original per no deixar-se portar pel que és més fàcil, més còmode, pel que més m'agrada. L'únic criteri vàlid per al cristià és el seguiment de Crist que, amb les seves paraules i el seu exemple d'amor, ens guia cap al Pare. Els sants, precisament ho són, perquè es van arrelar en Crist, cercant d'actuar amb senzillesa com Ell va fer. Sovint esperem les grans circumstàncies de la vida i deixem passar les diàries. La vida dels sants s'escriu en prosa, no en vers. Està feta de la grisor de les ocupacions habituals. La voluntat de Déu es troba en la senzillesa de les coses. Siguem originals, convençuts que la vida potser no ens demanarà grans heroismes, a no ser que estiguem d'acord a reconèixer que l'heroisme que Déu espera és el de l'amor, ple, total, desinteressat. X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida |