Al servei de la persona

16 Juliol 2006  

Amb freqüència, les autoritats responsables del trànsit, ens inviten a reflexionar sobre les greus conseqüències que provoquen els accidents de vehicles. De vegades una foto, sempre dramàtica, reforça la gravetat de la imprudència. Estem en unes dates, en què el trànsit pot convertir-se en una trampa mortal.

 La circulació demana l'exercici responsable dels vehicles. En un segon podem posar en perill tota la nostra vida. Quan se circula, no es tracta de competir fent curses arriscades sinó de transitar d'un lloc a un altre. Vaig sentir moltes vegades, a Vilalba dels Arcs, els consells del vell de Ca'l Ros, que havia conduït durant molts anys cotxes i camions: "Mossèn, el viatge consisteix en anar i tornar".

 El millor codi de la circulació és l'Evangeli. Ell ens parla de la importància de tota vida. Com aquesta s'ha de viure buscant sempre el bé dels altres i respectant la naturalesa en totes les seves dimensions.

El qui va davant nostre, el que intenta una i altra vegada passar-nos; el que va poc a poc, a pas tranquil, o el que ens ve de cara no són només màquines: són éssers humans, homes i dones i, amb freqüència, infants estimats que són esperats amb il·lusió. Dóna la impressió que, en aquest tema, la irracionalitat ens persegueix. Augmenten les víctimes. I la carretera ha esdevingut una simple aventura. Però el conduir no és un joc. És una activitat amb el seu risc i amb el seu perill, que exigeix prudència i responsabilitat.

Hem de desitjar que les nostres carreteres i amb elles els conductors, siguin més humans. Per aconseguir-ho, més que multiplicar les normes, cal transformar els cors. Perquè, en definitiva, la forma de conduir és el mirall de l'ànima. El cotxe ha d'estar al servei de la persona i no la persona al servei del cotxe.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida