Família i gratuïtat

9 Juliol 2006  

El Papa ha vingut a València per a presidir la Celebració Eucarística, que clourà la Vna Trobada Mundial de les Famílies, que té com a lema "La transmissió de la fe en la família". Tema important. D'ell se'n parla des de fa temps. I quan es tracta, es cau en una mena de pessimisme amarg. Com si ja no hi hagués res a fer perquè la família hauria perdut el seu paper rellevant en aquest tema en no saber-se adaptar als nous temps o perquè al nostre món ja no li interessa Déu.

És cert que en la nostra societat han esdevingut molts canvis. I alguns, hem de reconèixer que per a bé. Ha crescut la vivència de la fe com una opció personal i lliure. Les persones són acollides i respectades. Ningú se sent dispensat de buscar el seu camí perquè no ha de limitar-se a seguir les petjades dels altres. Els membres de les famílies són més lliures per escollir el seu espòs o esposa.

Amb tot, la família, com a comunitat de vida i d'amor i com a lloc on s'experimenta què és l'amor gratuït, desinteressat, no ha perdut la seva vigència. Més bé, crec que l'ha augmentada. Perquè ha anat descobrint que el designi inicial de Déu és el millor: el matrimoni com unió estable d'un home i una dona, éssers diferents però complementaris. I quan l'amor entre l'home i la dona funciona, els fruits són abundants perquè no hi ha res més eficaç que el testimoniatge, que la vida compartida amb amor fidel i fecund. Mentre la gratuïtat sigui l'estil de l'amor, la família seguirà essent el lloc del do rebut i donat.

Tenien dos fills. Era un matrimoni jove. Un divendres van sortir els pares. Van encarregar al fill més gran (12 anys), que tingués cura del seu germà, que era molt petit. Al final li va passar factura a la mare. En un paper va escriure: perquè ha plorat, cinc euros; perquè li he donar sopar, cinc euros; perquè li he donat aigua, dos euros; perquè no m'ha deixat tranquil, sis euros; perquè l'he hagut de rentar, dos euros: total, 20 euros.

Quan van arribar els pares, la mare, en veure la factura, va deixa vint euros i va escriure en un paper: Per haver-te portat nou mesos, un regal. Perquè només visc per a tu, un regal; sempre un regal. La mare va deixar els euros i el paper al fill. El fill va entendre la lliçó de la mare. La família, lloc de virtuts i de gratuïtat, no pot passar mai. La necessitem perquè confiem en ella.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida